Quan buscàvem allotjament a Nova York vaig contactar amb gent diversa. La majoria eren contactes d'una amiga que va viure aquí uns quants anys i que s'està demostrant que és una persona que té sort i que la traspassa als altres. Hi ha gent que aporta bon rotllo i benestar. I la Cristina és una d'aquestes persones. Però la majoria d'aquests contactes es dedicaven al món de la docència i deixaven els pisos lliures a partir del juny. Quan, després de desistir d'arribar a cap acord amb aquests contactes, ja havia pràcticament pactat el lloguer d'un pis a la zona de Cathedral, al Up West Side, va aparèixer un correu d'un excompany de la feina que ara viu aquí en què ens proposava llogar un pis a Park Slope. El més ràpid va ser en Miquel. Només dir-li, al cap de cinc minuts, rebia un correu on ell em reenviava la informació que havia trobat sobre el barri. I el que ens va cridar més l'atenció va ser una frase que deia: "Park Slope és el barri on tots els novaiorquesos voldrien viure". Ja us podeu imaginar que llegir això va ser definitiu per decidir-nos a agafar el pis. Ara us explicaré perquè estic d'acord amb l'afirmació.
Ens hem llevat una mica més tard del normal aquest matí. Això vol dir cap a les 8. Aquí entra molta llum des de molt aviat i, tot hi que hi ha cortines, hi ha molta claror i es fa difícil dormir fins tard. Després d'esmorzar i de la dutxa ens hem llençat al carrer per descobrir la 7a avinguda. Nosaltres vivim a la 6a que és totalment residencial i pràcticament no hi ha comerços ni restaurants. Però la 7a és molt xula. Hi ha comerços de tot tipus, de queviures, de vins i licors, de llibres, òptiques, restaurants, petits cafès, farmàcies... L'ambient és el que impera a tot el barri: joves amb nens, modernets, "cuidadosamente descuidados", tirant a hippies, consumidors de menjar orgànic... I, parlant de menjar orgànic, hem anat fins a la Grand Army Place, on hi ha la Biblioteca Pública de Brooklyn i on els dissabtes fan un mercat de parades de productes orgànics al carrer. De fet hi ha quatre productes: peix, pa, llet, una mica de carn, plantes i quatre verdures. Només he vist muntanyes de pomes, d'alls porros i de xirivies. I jo, francament, no sé què cuinar amb aquestes coses. Així que seguiré anant al súper normal a comprar algunes altres varietats que ens permetin una dieta més diversa... El mercat acaba sent molt maco perquè està al costat del parc i per l'ambient i perquè feia un dia assoleiat preciós! Aquests americans tenen por a tot. Als atacs terroristes, als assassinats, a la immigració, a les diferències, al menjar... I potser tenen raó en el menjar. Potser tants productes transgènics els fa pensar que millor menjar orgànic. Però no deixa de sorprendre'm que hi hagi tanta gent que menja orgànic al costat de tanta altra gent que es fot salses i "perritos" calents amb coca-cola en qualsevol àpat.
Vam comprar menjar orgànic |
Famílies estiloses fent pic-nic |
Esquirol a Prospect Park |
Ah! Confirmat! Paul Auster viu a sis carrers de casa! Com me'l trobi... "lo voy a flipar"!
Ostres, doncs si el Paul Auster es del veinat, segur que tb es a prop l'estanc de la peli Smoke, on en Harvey Keitel feia la mateixa foto cada matí.
ResponderEliminarDefinitivament Peter, llegir el teu blog fa molta rabiaaaaaaa!!!!!!.
En fi, vaig a fer un piti per calmar aquesta ànsia que em provoquen les teves vivències americanes. Grrrrrr!!!!.
Felicitats pel blog, mola molt el que expliques.
Greetings from Medievaland!!.
Greetings from the prehistoric society!!!
ResponderEliminarEi... l'estanc no el tinc controlat però m'estic llegint l'últim llibre i fa riure perquè parla de llocs que són al costat de casa!!!
Al setembre tornaré al medievalisme! Oh my God!