MY BEAUTIFUL LAUNDRETTE

Que ningú es pensi que sóc un flipat dels americans! Hi ha moltes coses dels States que no m'agraden gens. Però no patiu, ara no començaré a fer una dissertació sobre la política americana que us avorriria sobiranament. Anem a coses més pràctiques:
-Com pot ser que no tinguin extractors a les cuines? Almenys, a la nostra cuina! L'explicació més raonable és perquè no cuinen mai! Res de res! Ni el cafè del matí! Alguna bona amiga catalana tinc que manté la cuina amb les lluentors de quan va comprar el pis, ja fa més de 10 anys... i no li he preguntat, però estic convençut que té extractor!
-Com poden ser tan marranos que mai passen una escombra ni un motxo per l'escala de veïns? Penseu que només la zona per on trepitgem és neta. A les vores la pols i la merda s'acumulen dia rere dia.
-Com poden fer uns mocadors de paper tan fins que, a la primera mocada, es forada i t'acabes mullant la mà?
-I el paper higiènic!! Sant Scottex baixa i conquereix aques país de prehistòrics. Penseu que és tan fi, que necessitem una llargada extra per poder donar-li voltes i crear alguna capa artificial! I, és clar, no tenen bidet perquè deuen pensar que és un altre endarreriment de la vella i antiquada Europa.
-I, sobretot, com pot ser que pràcticament ningú tingui rentadora a casa? Ho trobo al.lucinant. El barri està ple de bugaderies i de tintoreries que normalment regenten els xinesos. Això només s'ha tornat a veure a Barcelona ara fa uns anys a Ciutat Vella amb l'arribada dels immigrants... Però aquí gairebé tothom del barri va a la bugaderia. Avui, en Miquel i jo ens hem estrenat!
No us penseu que no té el seu què! Al cap i a la fi, una de les pel.lícules que més em va agradar als meus 20's va ser "My beautiful laundrette" d'Stephen Frears. Si us cau a les mans i no l'heu vist, val la pena. Explica una història d'amor entre dos nois, un pakistanès i un altre anglès, a Londres. I tot passa en una bugaderia. EL TRILLER DE MY BEAUTIFUL LAUNDRETTE

Aquí, la xina de la nostra no recorda ni per un minut a la pel.li d'en Frears! Entre el meu accent castís en anglès i el seu accent mandarí ens hem entès com hem pogut. El primer que hem descobert és que val la pena que ens guardem totes les monedes de quart de dòlar que poguem perquè les rentadores funcionen ficant-hi monedes. Són velles i atrotinades i la bugada dura mitja hora, durant la qual, pots aprofitar per llegir, escoltar música o anar a comprar al supermercat del davant. El que més ens ha inquietat del tema és la part de l'assecadora. Realment estàvem atemorits que ens sortíssin les samarretes amb una mida per vestir a una Nancy! Però no.., finalment ha anat força bé i ja li hem agafat el tranquillo...

Amb el carret cap a la bugaderia

Our beautiful laundrette

Les bugaderies i tintoreries les porten xinesos

També tenen una tele engegada, per si vols badar mirant algun programa... i molts anuncis amb gent oferint-se per fer feines, habitacions, cursets... Entretingut, francament.
És clar que nosaltres som de "vacances experimentals"! La gent que viu aquí sovint no vol perdre una hora i mitja entre rentar i assecar la roba i li deixa en bosses directament a la xina corresponent. No crec que ho experimentem això de deixar-li la roba. Sembla ser que barregen colors i que, molt sovint, apareixen taques grogues a la roba blanca que no se sap massa bé d'on procedeixen.
Les camises les hem deixat directament a la xina de la tintoreria. Una altra amb qui m'ha costat d'entendre'm, però he aconseguit esbrinar que les camises me les havia de tornar penjades i no doblegades en una caixa i que les havia de fer una planxa "light". A veure què em trobo dijous!!

Després d'aquest matí tan domèstic, a la tarda ens hem llençat a Manhattan a fer algunes compres. Totes molt necessàries: unes ulleres newyorkers, unes llibretes estupendes per quan comencem els cursos, unes dessuadores primes que ara estem en aquell temps que de seguida t'agafa un "relente"...  Què li vols fer! Si som bons per adaptar-nos a fer la bugada, també ho hem de ser per anar de "shopping" a la capital mundial del consum, no?

Totes les vambes que vulguis!