MEMORIAL WEEKEND

Avui és festa als Estats Units. Recorden els caiguts per les guerres americanes, per totes les guerres americanes. Ja sabeu que els americans fa molts anys que van passar totes les festes a dilluns per evitar els ponts que afecten la productivitat de les empreses. I, què voleu que us digui... no em sembla mala idea. Algunes festes no les toquen, com el 4 de juliol (que justament aquest any també cau en dilluns), el dijous d'Acció de Gràcies, Nadal o Any Nou... Però la resta, doncs les passen a  dilluns i tenen caps de setmana de tres dies. S'ha de reconèixer que els nostres "ponts" i, sobretot, setmanes tan absurdes com la de la Constitució, tenen molt poc sentit econòmicament parlant.
Ja us podeu imaginar que aquí fa festa la gent que treballa en empreses de serveis i en indústria. Tot el comerç està obert com qualsevol altre festiu en què simplement tanquen una hora abans. Aquí, al barri, sí que veus alguna botiga més amb la persiana abaixada però, en general, tot està obert: el súper, la bugaderia, les botigues de vins i esperits, els grocerys, els delis...
És un cap de setmana en què algunes grans cadenes de comerç fan rebaixes. Com una mena d'avançada de l'estiu. Nosaltres ens pensàvem que era una cosa generalitzada i que a tot arreu feien descomptes. Però aquí no hi ha una regulació de les rebaixes. Tothom les fa quan vol i, tot i que hi ha descomptes d'estiu, no hi ha un dia en què hi ha el tret de sortida i la senyora histèrica fent nit a la porta dels grans magatzems per ser la primera d'entrar-hi!
Va ser una mica decepcionant. Sobretot per a mi que tenia un mal de peus horrorós després de dos dies seguits portant les sandàlies d'estiu. Però el cert és que només algunes grans botigues fan descomptes i, molts cops, no de tots els articles sinó només d'uns quants. Avui ens tornarem a aventurar a Manhattan al Macy's, un dels grans magatzems de Nova York, que hem vist per Internet que fa bons descomptes.

Consumisme al marge, aquest matí hem fet una passejada molt "ad hoc" per al dia del Memorial. Hem anat al cementiri de Green Wood, aquí a Brooklyn. Està a 15 carrers de casa i hi hem arribat tot fent un passeig. És el més gran de Nova York i el que té més pedigrí. Una extensió enorme amb llacs, turons, arbres, flors, jardins... El típic cementiri que hem vist sempre a les pel.lícules, amb les tombes a terra amb els noms dels difunts inscrits enmig de la gespa. Avui, el cementiri era ple de banderetes americanes a les entrades i feien alguns actes de conmemoració. De fet, ahir a la tele, al canal de Nova York NY1 van fer un directe en què ho explicaven. Ens hem trobat amb un grup de gent que anaven vestits com a la Guerra de Secessió que és la que conmemoraven avui. Vestis d'època, patriotisme, tombes i avions militars que anaven passant per sobre i que es dirigien a l'exhibició militar que també es fa avui i que es pot veure a la zona del Hudson River. Com us podeu imaginar, la meva capacitat de submergir-me en el patriotisme americà s'ha acabat amb el passeig pel Green Wood i no se'ns ha passat pel cap a veure cap desfilada militar. Es calcula que en aquest cementiri de Brooklyn hi ha 560.000 persones enterrades. Però, a banda de la dimensió i dels jardins i de com és de maco, m'ha fet molta gràcia visitar-lo perquè a "Sunset Park",  l'últim llibre de Paul Auster que m'acabo de llegir,  en parlen força perquè els protagonistes "okupen" una casa al costat.

L'entrada al Green Wood cemetery per la 5th av amb banderetes

Green Wood, un cementiri americà de pel.lícula

Alguns patriotes vestits d'època

Però el cap de setmana va començar dissabte i aquell sí que va ser un dia intens. Vam agafar el metro, el tren com diuen aquí, i ens vam passar una hora per arribar a Queens, al barri d'Astoria, on hi ha la Casa de Galícia. Allà hi havien els nostres amics Francisco i Javier, amb un grup de catalans i la jefa d'en Javier a Columbia,  una portorriquenya forofa del Barça (ja en coneixem a dues de portorriquenyes boges pel Barça!!). Amb aquesta última dada ja us podeu imaginar què hi vam anar a fer a la Casa de Galícia. És totalment cert que hi ha coses que només les faries fora de casa com, en el nostre cas, anar a veure un partit del Barça en un local social. Però va ser molt divertit. L'ambient, les emocions quan van marcar els tres gols.., El lloc era una mena de gran restaurant per a casaments, comunions i batejos però que oferia uns calamars a la romana, una truita de patates i un xoriço encebat amb pebrot verd boníssims! Realment, si mai ens agafa un punt d'enyorança val la pena agafar el tren fins a Astoria.
Aquest barri de Queens està força bé. Amb casetes baixes i jardins i molt tranquil.let. Semblant al nostre encara que no tan "cool", però sembla tambe un bon lloc per viure-hi.

La casa de Galícia a Astoria, Queens

L'ambient a dins de la Casa de Galícia

Amb els nostres amics i la forofa del Barça

Els carajillos de Baileys,  que aquí són "king size"!!

Després de l'experiència Barça vam anar fins a Roosevelt Island, una petita illa entre Queens i Manhattan molt residencial. Allà hi viu una nova amiga que hem fet a la ciutat, també gràcies a la nostra fada madrina, la Cristina, que ens ha passat el 95 per cent dels contactes. Amb la Mònica vaig contactar per e-mail abans de venir però va resultar que també és professora d'espanyol d'una de les meves companyes d'intercanvi. Total, que ens havíem vist 5 minuts a Grand Central la primera setmana d'arribar i, that is New York!!!, ens va convidar a la seva festa d'aniversari. La festa era a casa d'una amiga, Juanita, també colombiana com ella, que té una terrassa immensa amb vistes tant a Manhattan com a Queens. Vam menjar, vam beure, vam conèixer gent encantadora i vam veure posar-se el sol i canviar de llum amb unes grans vistes. Tot plegat va ser realment molt divertit. I ens torna a demostrar que podríem viure perfectament aquí i que, la vida social, seria bastant fàcil d'aconseguir... Una altra cosa és el fred de l'hivern, els 20 dies de vacances l'any (tenint sort!), els lloguers pels núvols, les bugaderies...

A la festa li vam fer un collage entre tots

Amb la Mònica que feia anys

Vistes a Manhattan des de la terrassa de Juanita

Així que ja ho veieu, de gangues per comprar de rebaixes durant aquest Memorial Weekend poques, però de gent estupenda i divertida molta!! Sort que les prioritats les tenim clares i ens sentim molt afortunats!!! A més... ja arribaran les rebaixes d'estiu!!