MARUJA'S DAY

Aquesta setmana està fent un temps horrorós. No para de ploure i diuen que serà així fins el cap de setmana. Però una cosa és ploure i una altra el que ha fet la nit passada. Ha caigut "la del pulpo"!! Jo sentia l'aiguat des del llit però no m'imaginava que el teulat de l'edifici se'n ressentiria. Quan ens hem llevat hi havia un bon toll a la cuina provocat per una formidable gotera al sostre.

La gotera

En Miquel s'havia d'afanyar per arribar a classe d'anglès així que m'he posat a recollir l'aigua i he deixat una galleda a sota. Ja ho veieu! Quin començament de dia! Els que em coneixeu més sabeu que tinc una certa "maledicció" amb l'aigua que em persegueix a totes les cases on vaig. Doncs bé, es pot dir que l'apartament de Park Slope ja es pot considerar casa meva perquè ja hem patit l'episodi aquàtic corresponent.
Feia tan mal tamps que m'ha fet molta mandra sortir i anar cap a Manhattan. La recollida d'aigua ha continuat amb altres activitats com preparar l'esmorzar, fregar els plats de l'esmorzar, trucar per intentar solucionar el tema de la gotera (afortunadament ha deixat de caure aigua perquè ja no ha plogut amb tanta força la resta del dia!), pensar en què feia per dinar, baixar al súper a comprar quatre coses que em faltàven, trucar a la meva germana a qui no he trobat al matí, passar la pols, netejar amb el multiusos les taules de vidre i fusta del saló, fer el dinar.., i esperar que arribés en Miquel de classe d'anglès per menjar-nos-el.
Vaja, el que seria un matí d'autèntica Maruja!
Però com que, en tot cas, sóc una Maruja instruïda, que això sí que ho tinc, he trobat algunes coses interessants per internet. Per exemple, he pogut lligar una visita a la Reserva Federal, l'equivalent del Banc Central Europeu però als Estats Units. I no us penseu que és fàcil. S'ha de fer amb moltíssima antel.lació. Avui he reservat per al 12 de juliol i en Miquel no pot venir perquè només hi havia una plaça lliure. Curiós, no? Pensava que l'únic "freak" que li podia interessar veure aquest temple del capitalisme més neoliberal era a un servidor. Descomptant el meu jefe que, si llegeix aquest post i em consta que ho fa sovint, tindrà un puntet d'enveja! Són molts anys fent notícies sobre els tipus d'interès i la Reserva Federal.., així que em fa molta gràcia visitar-la! Però encara no ho tinc assegurat! Després d'omplir un formulari i confirmar via e-mail la visita, ara tenen tres dies laborables per dir-me si m'accepten. Suposo que a partir d'ara deuen regirar a tots els arxius de les Interpols del món mondial per saber si tinc algun antecedent... Es veu que t'ensenyen les reserves d'or, així que no m'estranya que vagin amb compte, tal i com són de paranòics!
Després d'una estona de relax afterlunch i de què en Miquel m'agafés el relleu en el "marujeo" perquè els plats del dinar li ha tocat fregar-los a ell, ens hem llençat al carrer a descobrir un altre trocet de Brooklyn.

L'únic gratacels que hi ha aprop de Park Slope

Els baixos van ser la caixa d'estalvis de Williamsburg

Al gratacels hi ha àtics per més de 5 milions de dòlars!

Hem anat fins a un gratacels que tenim als límits del barri i que havia estat, a la planta baixa, la caixa d'estalvis de Williamsburg. Ens hem colat dins perquè lloguen l'espai per a celebracions i n'estaven preparant una. És un lloc xulíssim, que conserva totes les guixetes dels bancs, els taulells... L'estil és d'un neogòtic d'aquests que tant els agrada als americans, amb alguns tocs modernistes en la decoració. El fet que ara lloguin l'edifici per actes socials i que els pisos de dalt siguin apartaments en comptes d'oficines m'ha fet pensar en el futur de les nostres caixes... Us imagineu que algun dia poguem fer un festorro a la meva excaixa? A la plaça Antoni Maura? Doncs vist el que he vist aquí, tampoc no em sorprendria tant!

Atlantic Av està un pèl lluny de casa però hi ha botigues xules

El passeig l'hem acabat a Atlantic Avenue. Hem anat a una botiga síria on hem trobat llenties, pebre vermell que no pica, olives i hummus! Ai, visca el Mediterrani!
Hem tornat a casa amb un bus que fa una volta de "Cal Déu" però hem vist un altre barri de Brooklyn, Red Hook, que no coneixíem i que no visitarem més que des de dalt del bus perquè té una pinta de cutre que no se l'acaba!!
I ara me'n torno a fer de Maruja i me'n vaig a fer el sopar que, com diuen a Manlleu: EN UNA CASA SEMPRE HI HA FEINA! SI HI HA ALGÚ QUE LA VULGUI VEURE!!