martes, 31 de mayo de 2011

"MANHATTANHENGE" A LA 34TH AMB PARK AVENUE

Molt curtet... només per compartir alguna de les coses que passen en aquesta ciutat... En una de les meves immersions a internet vaig llegir que el solstici d'estiu provocava dos dies molt interessants, visualment parlant, a Manhattan. Dies més tard, el Timeout m'ho va corroborar. Se li diu "Manhattanhenge" perquè es fa una analogia amb l'Stonehenge, el monument prehistòric britànic on les pedres s'alinien amb la sortida del sol uns dies determinats de l'any. Així que cap a dos quarts de vuit ja hi erem. Ens hem situat a la cantonada amb Park Avenue i, segons s'apropava l'hora, s'ha anat omplint de gent amb càmeres gegants disposats a captar el moment.
La cantonada era plena de fotògrafs i turistes
Cap a les 7.55 ha començat a veure's una llum molt especial, ataronjada, que es reflectia en els edificis de la vorera nord. Després, cap a les 8.05 ja ha aparegut el sol per darrere dels últims edificis de la vorera sud. A poc a poc, ha anat quedant centrat just al mig del carrer.


Manhattanhenge des de Park av./34th street



El sol gairebé no es veu, però l'Empire State sí!!

En dies com aquest te n'alegres molt que Manhattan sigui tan quadriculada i que estigui tan ben orientada de manera que tothom té molt clars els quatre punts cardinals. Sí, ja sé que últimament estic molt a favor de la simplificació americana però... no és més fàcil orientar-te quan et diuen que alguna cosa està al sud, al nord, a l'est o a l'oest en comptes de posar, per exemple a les Rondes, sortida direcció Besós o Llobregat? No és molt esperar que qualsevol que visiti Barcelona sàpiga on cauen aquests dos "rierols" que no són precisament el Rin o el Roine? I, quan quedes amb algú i et diu que us trobeu a Consell de Cent amb Balmes, muntanya/Tarragona... no em direu que no us heu d'aturar ni que sigui cinc segons per saber exactament a quina cantonada es refereix!!

Bé, només dir-vos que, si algú ve a Nova York al juliol, el dia 1 es repeteix una posta de sol com la d'avui. És el que tenen els solsticis, que tan bon punt arriben al punt màxim de llum, els dies comencen a escursar-se. Ja se sap que "todo lo que sube, baja"!! De moment, segueixo de "subidón, subidón"!!


Aquí... flipant!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario