SITUANT-NOS

És molt estrany estar en una ciutat que no és la teva amb tot el dia per endavant sabent, però, que no estàs de vacances. Que el temps que tens intenció de passar és molt superior al que normalment has passat en qualsevol altra ciutat que hagis visitat abans.
D'entrada, hem hagut d'anar al súper per començar a omplir la nevera. En tenim un a la vora, al carrer 9,  que teòricament no és gaire car. Hi ha molt de tot, fruita i verdura, carn, peix, iogurts... Quantitats enormes i un munt de marques. I moltíssims productes orgànics força més cars però que donen una certa garantia que no estaran fets amb els transgènics que aquí tant els agraden. Quan vam pagar vam comprovar que ens havien fotut una bona clavada. Un troç de formatge, per exemple, val com 9 dòlars, i un iogurt gran uns 5 dòlars... Això del "shopping market" és més car que a Barcelona però amb el canvi actual del dòlar es més suportable. El que sí que podem és menjar sa. Realment tens moltíssimes possibilitats de menjar molt i de molt mala qualitat i carregat de greixos. Però si t'ho proposes, pots fer una alimentació completament mediterrània sense problema. Això sí, menjar sa és molt més car!
També ens hem fet amb dos mòbils americans. La font d'informació sobre quina companyia de prepagament és la més barata va ser la caixera del super. Hispana, com gairebé tothom que treballa en aquests tipus de serveis.
I, per acabar tots els temes pràctics, ja tenim la targeta mensual de metro per 107 dòlars que ens permet viatjar il.limitadament per tota la xarxa.
Amb la nevera mig plena, mòbil per comunicar-nos i el transport resolt, podíem començar a "actuar" com els locals!
El primer que vam fer just després és anar fins a Manhattan per veure l'ambient de la zona zero. Hi havia força gent i algunes banderes americanes, però res a veure amb el de la nit anterior quan es va anunciar la mort de Bin Laden. Això sí, hi havia centenars de mitjans de comunicació fent connexions en directe. No sé massa bé què explicaven perquè des del punt de directe que tenien assignat no es veia res i les obres de reconstrucció seguien normalment. Però ja se sap, les teles volen el valor de "ser" en el lloc de la notícia. En aquest cas en un dels llocs de la notícia.
Com tantes altres vegades, la informació va per una banda i la vida quotidiana per un altra. Informacions alarmistes, que generen por, que asseguren que Nova York està en el punt de mira. Tant aquí com a la resta del món. Però quan veus la gent passejar, els nens anar a l'escola, les botigues plenes... comproves que, per sort, la majoria de la gent no es deixa paralitzar per tots aquests missatges apocalíptics.
Aquí, a Brooklyn, a Park Slope, la vida al carrer encara és molt més tranquil.la i el ritme de la gent és molt més pausat que a Manhattan.
Aquest matí, després de dormir 9 hores post-jet lag i, per tant, molt més descansats, ens hem anat a Prospect Park, el Central Park de Brooklyn que va dissenyar el mateix arquitecte i que fa la mateixa funció. És impressionant. Un autèntic pulmó que ara està completament verd i amb arbres florits per tot arreu. Una preciositat. I també hem aprofitat per anar al jardí botànic de Brooklyn on hem vist els cirerers a rebentar de flors. Els dimarts al matí és gratis entre les 10 i les 12. De fet, no tenir feina et permet fer un munt de coses gratuïtes a Nova York. A Barcelona potser passa el mateix, però mai no tinc el temps de saber aquestes coses.
El dia l'he acabat coneixent a la meva primera companya d'intercanvi English-Spanish. Es diu Virginia i és molt, molt americana. També molt simpàtica. Està prejubilada. Ens hem pres una copa de vi en un bar estupendo de la "Grand Central" i hem parlat, sobretot, en anglès! Good for me!! Ja hem quedat per dijous. Vindrà amb una amiga i en Miquel també s'hi apuntarà!

Mòbils de TV a la Zona Zero

Una periodista "rosa xicle" fent un directe

Al Prospect Park

Cirerers en flor al botànic de Brooklyn

I ja he trobat uns cursos per fer al MoMa, i unes visites al museu de Brooklyn, i una obra de teatre a final de mes, i la visita de la Biblioteca... I mentre faig una amanida i una truita amb espàrrecs miro a l'esquerra i veig l'estàtua de la Llibertat allà, petiteta i penso... ens estem situant.., i sembla que no ens costarà gaire!