JET LAG

Són les 6 del matí i aquí em teniu, escrivint després de donar voltes durant un parell d'hores al llit sense poder dormir. El canvi horari i el cap que no para... Quina sensació més rara. Sembla que m'hauria d'aixecar per planificar  un dia de turisme en una ciutat on hi ha tant per veure i, per contra, el que he de fer és pensar en anar al súper, omplir la nevera, aconseguir uns mòbils americans i fer unes voltes pel barri per familiaritzar-me.
El viatge va anar força bé. Després d'un comiat familiar a l'aeroport amb alguns moments d'emoció, l'avió va sortir a l'hora i tot va anar bé. Algunes puntualitzacions: els avions d'American Airlines "justegen" una mica. Jo que mai havia viatjat en una companyia americana, em va sorprendre com són d'esquerpes les hostesses. Gens simpàtiques, "ajaditas", i amb aquell "look" Julie Andrews envellida... El menjar, doncs com tots els menjars d'avió però una mica pitjor! Ai, és que volar ja no és el que era...
Ah, i penso dir una cosa encara que no els agradi a totes les forces polítiques, socials i econòmiques del país: mireu, no sé si sortim guanyant amb això que Barcelona sigui un "hub" aeroportuari. L'avió d'ahir feia connexió a Barcelona de passatgers que venien de Tel Aviv i estava ple a vessar de jueus ortodoxos. Ells, amb barrets negres i americanes llargues que fa anys que no passen per la tintoreria i, elles, amb uns vestits de vellut impossibles que evoquen els primers anys de la col.lonització americana. Jo no tinc res contra ningú, però reconec que tot el que em sona a fanatisme, siguin jueus, musulmans o els nostres "la familia sí que importa" que es manifesten a Madrid cada dos per tres, em fa enrere.
Bé, al que anàvem. Després d'aquest vol tan "multiculti", vam arribar al JFK i vam haver de passar la humiliació del control d'immigració. Una hora fent cua! Amb aquella sensació que potser et demanaran per què portes un medicament, o que et faltarà un paper o que no n'hi ha prou amb haver anat a l'ambaixada americana a Madrid per aconseguir un visat i que, qualsevol funcionari que tingui el dia girat  et pot acabar fent la murga.
Quan acosegueixes passar el control de passaports dones gràcies que ningú no s'ha endut les maletes que fa hores que donen voltes per una cinta de l'aeroport. Però no! Hi eren. Ara el segon pas era agafar un taxi. Mitja horeta més de cua amb una "black woman" fotent crits per organitzar l'aglomeració de gent que volíem un taxi.
En fi... que ja sé que són la primera potència mundial... però jo diria que poden millorar moltes coses!!
Finalment vam arribar a l'apartament. Vam travessar el barri amb taxi i és molt acollidor. Casetes baixes amb la típica escala al davant, d'un color vermellós. Park Slope és ple d'esglésies, almenys la 6a avinguda on vivim --li diuen avinguda però és un carrer normal i corrent-- i ahir diumenge estava especialment tranquil. És tot el que puc dir del barri. Això sí, tenim un Grocery obert fins a les tantes davant de casa per si ens falta qualsevol cosa i un restaurant-cafè italià on vam sopar ahir. Molt bo, molt sorollós, amb tauletes enganxades una al costat de l'altra, molt novaiorquès!
Estàvem tan rebentats que només vam desfer les maletes i vam baixar a menjar alguna cosa. El pis és molt acollidor. És d'una parella de catalans que ara són a Barcelona perquè estan a punt de tenir un bebè. I la casa està muntada i és molt "hogar": té un parquet preciós antic, hi ha llibres, discos, tele, un estudi, un piano (que en el nostre  cas, com us ho podeu imaginar, només decora!), una cuina sense extractor (this is America) i tampoc no hi ha rentadora (this is America, again!). Els carrers són plens, però, de bugaderies.
Aquesta zona de Brooklyn sembla que serà molt interessant i estem a tocar del metro per plantar-nos a Manhattan en 20 minuts. Així que tot està molt bé, de moment. Però, el millor de tot, el que més m'ha agradat, el que crec que no oblidaré d'aquest lloc i de la nostra arribada, és que, quan mires per la finestra de la cuina, entre el pendent del teulat i la xemeneia de la casa que hi ha al davant, es veu petita però amb tota claredat l'estàtua de la Llibertat: més New York impossible, no?

S'està fent de dia... sembla que està núvol.