DUMBO NO ÉS EL NOM D'UN ELEFANT

A la gent de Nova York els encanta fer acrònims amb els llocs. El Soho i el Noho, que volen dir South Houston St (aquí pronuncien Hauston i no Hiuston!) o North Houston; Nolita, que vol dir North Little Italy; o Dumbo, que vol dir Down Under the Manhattan Bridge Overpass, o sigui, a sota del pas del pont de Manhattan.

Dumbo, Down Under Manhattan Bridge Overpass

Dumbo és un petit barri ple de galeries

Aquesta zona d'origen industrial va ser una de les primeres on es van instal.lar els joves artistes que buscaven lloguers més barats que a Manhattan. El pont de Brooklyn i el de Manhattan, quan arriben a Brooklyn, fan una mena de triangle amb quatre carrers a sota: York, Front, Old Fulton... Aquells artistes alternatius del moment ara estan ben aburgesats i les galeries d'art, moltes d'elles amb entrada lliure, proliferen a la zona.
Vam quedar amb l'Elga i en Miguel, una parella d'amics de Puerto Rico molt simpàtics. Aquest cap de setmana hi havia un festival de fotografia i una amiga d'ells exposava fotos sobre Haití i sobre les comunitats de Puerto Rico a Nova York els anys 60, 70 i 80. L'edifici on es feia l'exposició era ple de sales amb treballs molt macos, des de fotos d'Àfrica, fins a cossos nus, passant per obres de fotògrafs holandesos...
Després de fer una volta pel barri, on han arreglat el front del riu i ara hi ha un passeig i un parc preciós, vam sopar en un restaurant molt agradable i bé de preu, Dumbo General Store. A les 9.30 tornàvem cap a casa sota el primer aiguat que marcava el canvi de temps que s'espera per aquesta setmana (pluja, pluja i més pluja!!) i amb la sensació que era tardíssim. És l'efecte de quedar a les 4 de la tarda per fer coses, molt típic a Nova York, però molt estrany per als horaris hispànics on, a aquesta hora, tot just hem acabat de dinar.
Quan veig tanta gent que té coses a dir a travès de l'art no puc evitar sentir una mica d'enveja. "Nostrosenyor" no m'ha enviat per aquest camí. Però, almenys, m'agrada molt veure la feina dels altres i m'entusiasma comprovar com intenten obrir-se camí amb el que volen expressar. Tots tenim alguna forma de creativitat, però la dels artistes plàstics és, per a mi, de les més complicades. Val a dir que també es veuen feines ben xungues i hi ha gent que valdria la pena que fes unes oposicions i es deixés de tonteries!

Una de les exposicions de fotos

Passarel.la de fusta cap a l'Est River amb Manhattan al fons

El que és xocant és la quantitat de gent que ve a Nova York a obrir-se pas en l'art. Els més entesos potser em diran que no, que a Colònia o a Amsterdam hi ha molta més ebullició artística. Però jo tinc la sensació que, culturalment, aquesta ciutat és molt centre del món. Hi ha molts barris plens d'artistes. I molta gent que arriba de tot el món buscant una oportunitat. Segurament la majoria dels artistes no arriben a entrar en els circuïts, ni aconsegueixen vendre cap obra i potser acaben treballant en un bar als vespres servint copes per poder pintar, esculpir o fer fotos als matins. Però a mi m'agrada veure aquesta quantitat de joves i de no tan joves que "fan" coses. Que encara pensen que un elefant amb orelles grosses pot volar! Visca Dumbo!