El temps, també aquí, és un gran tema de conversa. Els preocupa molt, moltíssim. De fet, la gent té por de tot, també del temps. Tenen por que plogui, que nevi, que faci calor (no ho suporten i han de viure constantment amb un aire condicionat insuportable, com si fossin flors en una càmera frigorífica!!)... tenen por dels integristes, de ser assessinats en una cantonada, que els robin... Al metro, constantment hi ha anuncis que recorden que has de denunciar qualsevol sospita o si veus alguna bossa abandonada... A les notícies, parlen de política americana i la resta són successos amb unes petites pincellades en forma de "breus" de notícies internacionals. No puc dir si han parlat de l'acampada espanyola perquè fa dies que no miro la tele, però ho dubto moltíssim. Una societat basada en la por, a tot! És la millor manera de tenir a tothom ben controlat dins del ramat. I, francament, penso en un dels refranys més sobats del nostre repertori hispànic: "Cuando veas las barbas de tu vecino afeitar.., pon las tuyas a remojar!" Potser aquest és el model de societat en què acabarem convertits: plens de por, amb acomiadament lliure, sense atur perquè hi ha molta feina de baixa categoria, i amb un munt de gent que no es pot posar malalta perquè no poden pagar la visita del metge!
Però ja sabem que aquest és un país de contradiccions i, al costat de tot això que els europeus (alguns europeus) veiem com una forma de vida molt poc envejable, hi ha una societat capaç de crear coses increíbles i d'oferir moltes possibilitats a gairebé tothom que s'ho treballi. Ei, que ningú es pensi que em crec el somni americà i l'esforç i aquestes collonades! S'ha de tenir clar que tenir una bona posició en la casella de sortida és determinant! Aquí, la majoria que neixen pobres, moren pobres. I, alguns, se'n surten!
Bé, quin rotllo...
Tot i els aiguats de dimecres, al vespre vam anar al Meatpacking District. Potser n'he parlat. Aquesta és la zona on hi ha encara una part del mercat central de la carn i l'escorxador. Fa 10 anys no s'hi podia posar un peu, però ara ja fa uns quatre o cinc anys que s'ha convertit en un dels barris amb més moguda de Nova York. Està ple de restaurants molt macos, de bars, de clubs... i també de botigues de moda caríssimes i estupendes. A nosaltres dos sols ens va fer pal entrar en algun restaurant "pimpollo", així que va acabar sopant en un "Deli" que, al vespre, li baixen la llum i li posen música "lounge" i està la mar de bé. Més tard vam fer la primera incursió en els bars de copes novaiorquesos. Vam quedar amb alguns dels nous amics i vam anar al Therapy, un bar com de fusta, tipus sauna finlandesa, força gran, on feien una mena de festa per aconseguir diners per la lluita contra la Sida. Una "drag" ben plasta que no callava i alguna altra que va fer un numeret d'allò més "trasnochado". Es veu que els agrada tant això de les drags... nosaltres que ho trobem tan cutre i tan passat de moda!
Per acabar la nit vam travessar el carrer (la 52, entre les avingudes 8 i 9 per ser més concret! És el que és coneix com la zona de Hell's Kitchen) i vam anar a un local acabat d'estrenar que es diu Industry. Doncs res, un altre bar que podria estar al Gaixample de Barcelona.
És un ambient que no ens interessa gaire i amb el qual no connectem gens, però ens va agradar veure aquests locals. Encara que sigui per saber com són els llocs de moda de la ciutat, els "places to be". Està clar que tot això ens agafa un pèl grans...
 |
| No són aquestes drags, però eren tal qual! |
 |
| L'Industry és al 52th st, davant del Therapy |
Després vam comprovar que el "tren" a la nit va força més lent però encara vam tenir sort i amb 45 minuts vam creuar mitja Manhattan i vam arribar al nostre de barri de Brooklyn. Encara hi havia el bar de copes del costat de casa obert, el Barbès, que surt a les guies i als llibres de Paul Auster. I la veritat, venia més de gust fer una cerveseta en aquest ambient més "fet i deixat estar" de Park Slope que en aquells bars plens de nois acabats de dutxar, sortits del gimnàs, repentinats i conjuntadíssims. El que deia, que tot plegat aquest rotllo ens agafa grandets i viscudets!
SI VOLEU FER UNA ULLADA AL WEB DEL THERAPY...
No hay comentarios:
Publicar un comentario