SHOW MUST GO ON!

No vull fer enveja a ningú! Penseu que tot això que puc fer aquestes setmanes respon en gran part a les matinades que em vaig fer l'estiu passat. Juliol i agost llevant-me a les 5 del matí per anar a la tele a aixecar la persiana... L'altra part és autofinançament...
Però sí, és cert, ens aixequem al matí sense despertador i decidim què farem durant el dia. Aviat hi haurà classes i cursos que marcaran una certa quotidianeïtat a les jornades. Mentrestant, som uns turistes de luxe en una ciutat de luxe.
I ahir vam decidir que era un bon dia per veure el primer musical a Broadway! No sé si us passa... a mi, hi ha coses que m'han agradat molt però que, quan passa molt de temps que no les faig, és com si se m'oblidés que m'agraden... Quan vaig venir a Nova York per primer cop, l'any 93, tenia molta més afició al teatre de la que tinc ara. Ho anava a veure gairebé tot a Barcelona. I els musicals de Dagoll Dagom, els únics que es feien, m'encantaven. Em sabia totes les cançons de "Glups", del "Mikado" i, sobretot, de "T'odio amor meu" amb versions catalanes de Cole Porter i on hi actuava una gran amiga meva. Aquí, a Broadway, vaig veure uns quatre musicals en dues setmanes i tots, absolutament tots, em van encantar.
Però quan els musicals van començar a ser una moda a Barcelona vaig perdre l'interès. No he vist ni "Hoy no me puedo levantar" ni a la insigne Nina a "Mamma mia", ni res de res... I les altres vegades que vaig visitar Nova York tampoc no vaig anar al teatre.
Però aquest cop sí, aquest cop he volgut tornar a veure a l'escenari una història cantada i ballada. Primer balanç: val molt la pena!
L'obra escollida ha estat "Billy Elliot". Dues raons bàsicament. La primera ja la vaig explicar al "post" sobre l'espectacle de dansa... i la segona té molt a veure amb què és una història que ja coneixíem i, per tant, més fàcil per seguir-ne l'argument.
La representen a l'Imperial Theatre, a la 45th, un teatre d'aquells de Broadway antics, amb uns lamparones i unes cortines que no han despenjat en els últims 10 anys per fer-les una rentada. Només entrar-hi vaig començar a estornudar de la pols. Afortunadament em va passar de seguida i vaig poder disfrutar d'uns professionals increïbles. Tot, tots, tothom (i no vull semblar la poetessa de "L'hora del lector" del 33!!) fan una feina perfecta. Però el nen, un dels quatre que es van tornant en el paper de Billy Eliot i que ahir era Jacob Clemente, és absolutament al.lucinant. Canta, balla, interpreta... I, el més fort és que si llegeixes la seva mini-biografia al programa (no pot ser massa extensa si només deu tenir 11 o 12 anys!) explica que prové d'una família de miners com la del personatge que interpreta. També diu que dóna les gràcies a la seva extensa família i als seus professors pel somni que està vivint... jajaja... en això ja és més tòpic, no? Sona molt a "Operación Triunfo"! "Gracias por dejarme vivir este sueño"!
La música, el ritme de l'espectacle, les coreografies, la il.luminació... tot és perfecte! A veure: no és una obra per reflexionar sobre l'esdevenir de la Humanitat... però és molt entretinguda. Fa gràcia com hi ha alguns moments tipus "Jerry Lewis" en què la gent es tronxa. Realment són ben infantils aquests americans!
Segur que molts sabeu que per aconseguir entrades barates a Broadway es pot anar el mateix dia a una taquilla que es diu TKTS i que vénen el que queda rebaixat. Però el que molts no debeu saber és que hi ha una guixeta de TKTS a Brooklyn! Sí, al barri hi ha de tot, definitivament! A quatre parades de metro de casa tenim un lloc per comprar entrades millor de preu i sense cues, cosa important tenint en compte que a l'oficina de Times Square són kilomètriques. Per si veniu a NY i voleu anar al teatre: TKTS Broadway, a Jay St-Metrotech. Ara ja ho sabeu!

Aranya al sostre i cortines plenes de pols

Times Square quan vam sortir del teatre

"Bodegó" a l'estudi de casa!

El dia d'ahir no va ser només teatre. També vam descobrir un nou barri a Brooklyn, a la zona de Bergen, Smith, Atlantic... Hi vam anar a trobar un macrosupermercat en un edifici preciós que es diu Trade Joe's i que només té marca pròpia orgànica (com ho sàpiga el de Mercadona li copia la idea!!) i molt bé de preu. El barri ens va agradar tant que avui hi tornem per passejar-nos! Show must go on!