TIMES SQUARE VS PARK SLOPE

Durant el matí de pluja d'ahir, vaig intentar fer un zapping d'aquells de pijama, sofà i cafè. Impossible. Quan portava mitja hora havia vist 30 segons d'uns 150 canals. I el que és pitjor: no sé quants més hi ha a la tele per cable que tenim al pis! 1.000? 2.000? Quan enganxes les notícies podríem dir que dignifiquen Tele5. Els adjectius de Pedro Piqueras al costat dels dels presentadors americans -- gairebé sempre ells grandets, elles rosses o pelroges amb melena llarga-- queden en no res. Els caòtic, estrepitós, tràgic, dramàtic... són una nimietat quan comencen a explicar que Nova York és el centre de les amenaces terroristes mundials i que el fet de ser el símbol del "multiculti" americà la converteix en l'objectiu desitjat per liar-la.
Com que enmig dels informatius fan publicitat cada deu minuts i connexions amb doctors que expliquen els beneficis de menjar pasta o amb psicòlegs que parlen sobre la hiperactivitat infantil, vaig pensar que Déu n'hi do com ho fem de bé a casa nostra. Però això ens passa sempre a tots els que treballen en això de la informació, que ens queixem molt de com ho fem de malament, però que sempre acabem comprovant que treballar a molts altres llocs seria pitjor.
Aquí també estan obsessionats amb el temps. I després de veure desenes de connexions amb el meteoròleg de torn que explicava que no pararia de ploure fins el vespre vam pensar que era igual, que ens llençàvem a Manhattan encara que fos sota el paraigües.
L'objectiu era anar a buscar escoles d'anglès per a en Miquel. Ell, s'ho està pensant. Però a mi em va encantar una que hi ha al pis 63 de l'Empire State. Ens va donar bona impressió, però em sembla que encara que fossin uns cutres, la idea d'estar estudiant veient les vistes de NY des de la finestra ho trobo un luxe total.
I enmig del nostre passeig "walking in the rain" vam arribar a Times Square. Ja sé que molts pensareu que és una horterada i probablement teniu raó. Però sempre que hi passo tinc la sensació de travessar l'essència de Nova York. Almenys, l'essència dels que hem crescut en la cultura occidental i que, des de ben petits, hem tingut aquestes imatges com a referent d'una ciutat que mai no havia imaginat que podria acabar sent una mica meva. Els cartells lluminosos que tan han copiat i superat els japonesos, els teatres, els turistes fent fotos i jo entre ells, el Nasdaq que a qui l'importa però que a la secció d'economia ens vam fer uns farts de parlar d'aquest índex borsari d'empreses tecnològiques abans que el "crack" del 2000 les fes passar a l'oblit total... Times Square és el paradís de l'hortera i el turista però jo m'apunto al moment "tacky"! A sobre, ara és més fàcil perquè un bon troç de la plaça és peatonal!
Per compensar-ho tot plegat, vam acabar fent un tè fred al bar del Mandarin Oriental. Pis 35, Columbus Circle... luxe, estil i vistes per 12 dòlars.
I avui, amb un dia assoleiat i lluminós de primavera, matí al Prospect Park i a la Biblioteca pública de Brooklyn que fan un munt d'activitats. I després, descobrint Park Slope. Per fi hem tingut temps de passejar per molts més carrers que els del voltant de l'apartament. Casetes baixes, arbres a les voreres, nens que van a l'escola, cafeteries newyorkers, grocerys amb flors a cada cantonada, supermercats plens de productes orgànics, esglésies, la llibreria Barnes and Noble, gent d'aquí... I nosaltres, els únics que ens atrevim a treure la càmera de quan en quan...
Res a veure amb Times Square i això és el que més m'agrada. Agafar la Metrocard i viure Manhattan, i tornar a casa per fer-me una idea de com viu aquí la gent.

Cartell publicitari a Times Square

La 7th avenue de Park Slope

Un cartell que em va fer gràcia, alguns sabran perquè...

A sota de la parabòlica hi ha Lady Liberty

Ah, i una cosa més. Hi ha qui m'ha demanat una foto de les vistes des de la cuina amb Lady Liberty al fons. Us heu de fixar molt.., a sota de la parabòlica..,  es veu molt petiteta... però és ella, la de debó!