8 milions i mig de persones viuen a Nova York repartides entre Manhattan, Queens, el Bronx, Staten Island i Brooklyn. Més de 5 milions es mouen de mitjana durant els dies laborables. És la xarxa de transport públic més gran dels Estats Units.
I nosaltres som dues personetes dins d'aquesta multitud d'éssers que es mouen subterràniament per la ciutat a diari. Hi ha dies que vaig i torno de Manhattan dues vegades així que, fàcilment, m'he pogut tirar tres hores dins del metro. No em passa sovint, però sí que faig gairebé cada dia un viatge d'anada i tornada a Manhattan des de Brooklyn.
Per on començo doncs?...
Primer de tot per insistir en què aquí no es diu "metro" sinó "train". El "subway" es la xarxa en general, però la gent agafa el "train". La primera setmana que érem aquí, baixant per Broadway, una noia negra de 1,85m em va demanar si sabia quina era l'estació de tren més pròxima i jo li vaig contestar: "vols dir de metro?" i ella em va dir que sí, tot arribant a la conclusió que, efectivament, jo era un guiri.
Ens passa molt sovint a en Miquel i a mi que ens pregunten coses pel carrer. Té molt a veure amb el veritable "cosmopolitisme" d'aquesta ciutat. És igual la pinta que facis. Si no vas amb el mapa a una mà i amb la càmera a una altra no ets un turista... fins que no fas una resposta com la meva.
Ara ja m'ho he après i fa setmanes que agafo el "train". No m'estranya que li diguin així... realment aquí els metros són molt més semblants als nostres trens. Són llarguíssims, amb 10 o potser 11 vagons cadascun. I n'hi ha que són locals i express, o sigui, semidirectes. Sempre m'ha fet gràcia que una ciutat sigui tan enorme que necessiti metros semidirectes per poder connectar la gent una mica més ràpid. Sovint estàs assegut en una estació i veus com passen per unes vies centrals els trens a tota castanya que només paren a altres estacions més importants.
 |
| La F és la nostra línia |
La nostra línia és la F. És la línia de Park Slope. Està a només cinc minuts de casa. A la mateixa parada també podem agafar la G, però és una línia que va cap a Queens i només l'hem agafat un dia. També tenim la R a uns 8 minuts. O sigui que ja veieu que estem ben comunicats.
Amb la F et plantes al Soho en uns 25 minuts des de casa. Però quan vaig al MoMa o a la zona de Bryant park, ben bé que m'hi passo 45 minuts.
És un temps que dedico a llegir. També ho faig a Barcelona. Aquí podria observar més a la gent però, realment, quan portes uns quants dies et tornes una mica "novaiorqués" i passes dels altres. Vull dir que t'és igual que hi hagi algú dormint, cantant, xerrant sol, llegint, vestit de jueu ortodox, de rapero, tatuats, noies amb vestits impossibles, nois amb els pantalons per sobre el turmell, gent que demana, negres de mal humor (sovint estan de mal humor!), russos, hispans... Perquè així és el metro, ple de gent diferent. I què? Cadascú va com vol i fa el que vol... I ningú demostra cap sorpresa!
Val a dir que agafo el metro a unes hores força tranquil.les, normalment a mig matí i mitja tarda. A primera hora, quan en Miquel se'n va a l'escola, m'explica que hi ha multitud de noies que es maquillen a peu dret dins del metro! I no es claven el llapis d'ulls a la nineta! Són unes heroïnes!!
Una altra cosa que s'ha de tenir en compte al "train" és que fot un fred que pela. De debó, és al.lucinant. Pots trobar-te dins d'un vagó en què t'hagis de posar el jersei (obligatori portar-ne un a la bossa!) i un mocador de coll! El tema dels aires condicionats en aquest país és molt fort. Deuen posar una temperatura de 19 graus!!
La xarxa és vella, molt cutre, molt bruta i amb moltes rates. Nosaltres no n'hem vist gaires. Però n'hi ha! I moltes! El millor és no quedar-te mirant les vies perquè llavors en veus alguna segur! L'altre dia n'hi havia una a l'andana quan vam arribar a casa cap a les 11... hi havia força gent, sort d'això! Perquè si me l'arribo a trobar tot sol i de sobte, crec que hagués fotut un crit que ara la rata hauria de portar sonotone!
A pesar de tot el "train" és molt pràctic i és la millor manera de moure't en aquesta ciutat gegant. Ara ja el controlem bastant i, molt sovint, ja ens fem els xulitos i canviem de tren cap als semidirectes per anar més ràpids... I sense mirar el plànol, és clar! Aquesta és la gràcia!!
Dins dels vagons, hi ha força publicitat en anglès i en castellà. Realment, aquí l'espanyol està molt present i el consideren molt la segona llengua. No m'estranya! Amb la quantitat d'hispans que hi viuen. De tota manera la megafonia és sempre en anglès. I no callen, francament. Que si vagis en compte amb les teves pertinences, que si veus una bossa o una motxilla abandonada que truquis de seguida a les autoritats, que qualsevol sospitós sigui denunciat... Quan hi ha 20 segons d'aturada en una estació ja et diuen per megafonia que hi ha densitat de trànsit de trens i que siguis pacient "dear customer.., be patient!" Té sentit perquè aquí el ritme és molt bèstia i tothom va amb moltes presses en general.
Cada cop que entres al vagó t'anuncien per megafonia quin tren estàs agafant i en quina direcció: "This is a Manhattan bound F local train. The next stop is 4th avenue" per exemple. I quan arribes, et diu "This is 4th avenue, transfer is available to the G train". Realment val la pena que hi hagi megafonia automàtica o que sàpigues molt bé on ets o on vas perquè també pot passar que els anuncis els faci per megafonia el revisor que va al mig del tren i llavors sí que, amics meus, és igual que portis estudiant anglès tota la teva vida! Amb una mica de sort pilles el nom de l'estació i para de comptar!!
L'abonament mensual de viatges il.limitats ens costa 104 dòlars i funciona amb una targeta que es diu "Metrocard" i que també es pot agafar per un parell de dies o per a una setmana.
Abans de tancar les portes diuen "Stand clear the closing doors, please", o sigui, que t'apartis de la porta. I jo m'aparto per avui d'aquest bloc que ja he fotut prou la pallissa amb els trenets!
 |
| Anant cap a Manhattan, l'F surt fora un parell d'estacions |
No hay comentarios:
Publicar un comentario