ADÉU BARCELONA, HI NEW YORK

Ja està tot preparat: maletes, carregadors de mòbils, del portàtil, necesser, assegurança mèdica, dòlars, bitllet electrònic amb seient prereservat... ah, i "Sunset Park" de Paul Auster en anglès, un dels llibres que en Miquel em va regalar per Sant Jordi,  perquè he decidit que d'aquest viatge, com a mínim, he de millorar-ne el nivell. Així que la millor manera és començar la immersió també en la lectura.  Ai, quina emoció! I pensar que durant tota la meva vida a Sants vaig tenir com a veïna més insigne la Núria Feliu i que, ara, encara que només sigui per quatre mesos, ens podrem creuar pel carrer amb Paul Auster!! Encara li faré firmar el llibre quan me'l trobi a la terrassa d'algun cafè en plan mitòman pseudollegit.
Bé, al que anàvem, que ja ho tenim tot preparat, que ja ens hem acomiadat de pràcticament tothom i que només ens queda dinar avui amb la família i una "soirée aniversaire" amb la colla d'en Miquel.
A partir d'ara, les entrades d'aquest bloc respondran a la raó per la qual va ser creat: un diari de viatge compartit. Fins ara han estat proves per saber si sóc capaç d'asseurem una estona tranquil.lament a explicar-vos coses. I veig que sí, que m'agrada, que em relaxa i que em fa estar una mica més aprop dels que em volgueu llegir.
Aquests quatre mesos passaran volant, ho tinc claríssim. Però no deixen de ser un bon parèntesi. Des dels 17 anys en què vaig començar a treballar mai no m'he aturat tant de temps. I tinc la sensació que serà un moment perfecte de renovació, de buidar per tornar a deixar entrar coses noves, gent nova...
I, res, que abans de marxar tampoc no vull deixar de donar les gràcies, ja sabeu que diuen que "es de bien nacido ser agradecido". Gràcies a la meva família perquè sempre respecten el que faig i, sobretot, perquè sempre em dóna la sensació que confien plenament en les meves decisions. Gràcies als amics perquè molts m'han dit que em trobaran a faltar i m'ho crec perquè a mi em passarà el mateix. Gràcies als companys de feina, que ahir divendres, entre copeta i pica-pica, em manifestaven enveja sana, em desitjaven el millor i m'emplaçaven al setembre. I, no voldria semblar la Joan Baez però.., gràcies a la vida que m'ha donat una feina que em permet escapar-me una temporadeta sense haver-me de quedar embarassat i tenir una criatura!
Si ha de dependre de mí.., aquests mesos penso disfrutar-los al màxim!

SI VOLEU SENTIR LA JOAN BAEZ CANTANT "GRACIAS A LA VIDA" CLICKEU AQUÍ!