AI SI "DOÑA CONCHA" AIXEQUÉS EL CAP...

El Flatiron és el meu edifici preferit!

Ja feia massa dies que érem a NY i encara no havia anat a veure d'aprop el meu edifici preferit, el Flatiron. Ja sé que no és cap originalitat i que és un dels més fotografiats de la ciutat. Ara em podria fer l'estupendo i dir-vos que n'he descobert no sé qui altre que bla, bla, bla... I sí, n'he descoberts molts més i tots m'agraden. Però si em pogués emportar un, dinamitar el monstruós bloc que tinc davant de casa, a Barcelona,  i col.locar-hi el Flatiron, no m'ho pensaria dues vegades.
I just al davant de l'edifici, al Madison Square Garden, hi ha fins a primers de juny una escultura de Jaume Plensa. Es diu "Echos" i és el cap d'una noia completament blanc.
PER SABER-NE MÉS CLICKEU AQUÍ!!
Plensa també està fent una exposició en una de les galeries d'art de Chelsea. Mai m'havia interessat en aquest escultor de Barcelona. Ha fet falta que vingués aquí perquè descobrís més coses de la seva obra.

"Echo" de Jaume Plensa al Madison Sq. Garden

Contemplar l'escultura de Plensa va ser el primer toc "nostrat" de la tarda. Després vam seguir passejant per Union Sq., Astor Place, l'Est Village que continua estant molt bé... i, precisament en aquest barri havíem quedat amb un grup d'espanyols que hem conegut a través de la nostra "contacte-àngel" que ens està obrint un munt de portes en aquesta ciutat. La reunió va ser en una cerveseria alemanya on ens van fotre la clavada de la història per unes quantes cerveses i una safata de salxitxes. Vam pagar 40 dòlars per barba! I vam menjar una salxitxa per barba! Però va ser molt agradable. Hi havia catalans, andalusos, castellans... Tot plegat molt "castizo" i molt divertit. Els catalans/espanyols que viuen aquí es relacionen molt entre ells. Expliquen que és molt difícil conèixer a cap "gringo". Si coincideixes amb algun, solen ser molt amables però acaben posant barreres que són difícils de traspassar. Segur que hi ha excepcions, però és veritat que gairebé tots els meus amics "expats", que són uns quants, s'acaben relacionant sovint amb espanyols o amb gent que parla espanyol. I deu ser el mateix que fan els francesos, els alemanys, els italians... Deu ser allò de poder-te entendre el sentit de l'humor, qualsevol dels matisos de la llengua, els referents culturals...

Les salxitxes alemanyes més "cañí" i més cares!

Sigui com sigui, és divertit relacionar-te amb gent nova amb qui t'entens perfectament. Val a dir, però, que les coses han canviat molt i que les noves tecnologies han fet que aquella pena de l'expatriat, de l'emigrant, hagi passat a la història.
Aquest bloc mateix i els comentaris i missatges que rebo de molts dels que el llegiu, em fan estar molt aprop dels meus amics i de la meva família. Abans havíem d'esperar a la tornada per veure les fotos... ara les aneu veient pràcticament cada dia. El Facebook d'en Miquel i el meu Twitter també ajuden a estar en contacte, a banda del correu electrònic, és clar. Però el millor d'aquesta estada és quan ens comuniquem amb la família o amb els amics a través de l'Skipe. Això de veure'ns cara a cara és el més semblant a les pel.lícules de ciència ficció que veiem als 70s i els 80s!!
Encara que ens ho estem passant molt bé, trobem a faltar la nostra gent. A vosaltres! Quatre mesos no és gaire temps, però suficient per trencar el dia a dia i per adonar-te'n que, quan voldries parlar amb algú i petar la xerrada, potser són les 3 de la matinada i no és qüestió de desvetllar ningú!
En qualsevol cas, res a veure amb els sentiments de la nostra valenciana insigne, Concha Piquer. Ella sí que va passar una "Nochebuena a Nueva York" ben plorosa quan van sentir l'"España cañí". Us passo l'enllaç perquè, qui no conegui la copla, se l'escolti si en té ganes! Jo em vaig aprendre la lletra quan vaig venir a Nova York el primer cop, fa gairebé 20 anys, i la cantava amb la meva amiga María que vivia aquí. Si doña Concha aixequés el cap, fliparia de poder fer un Skipe, fer-se seguidora de Twitter, compartir les coples per Facebook i baixar-se els passosdobles que li vinguessin de gust! Mai vaig pensar que ho diria però, VISCA LES NOVES TECNOLOGIES!!

LA CANÇO DE LA PIQUER