NIT DE SANT JOAN

Ni el Cap d'Any ni la Nit de Sant Joan han estat festes que m'hagin agradat mai gaire. Però he de reconèixer que durant molts anys uns bons amics van fer grans revetlles a la seva megaterrassa i va ser sempre molt divertit. Les festes es van acabar i es van substituir per unes altres --a aquestes altures ja sabem que res no és per sempre!!-- però a mi m'ha quedat un cert carinyo per aquesta nit tan llarga, plena de petards, coca i cava, i al mateix temps tan curta, que et recorda que fins aquí hem arribat, que a partir d'ara els dies s'escursaran, però sabent que encara queda tot l'estiu per passar!

Quan estàs lluny de casa, tot i que sigui per voluntat pròpia i feliç com un anís de passar-te el dia fent el "pijo" amb cursets al MoMA, en dies com aquests trobes a faltar una mica més els teus amics. Així que ahir hi van haver trucades, records, felicitacions.., ai com m'agradaria que fossiu aquí, ai a nosaltres també, que si patatín que si patatán...

A Sant Marks place, East Village

Un bar molt almodovarià

Nosaltres vam decidir que faríem el nostre petit homenatge a la Nit de Sant Joan i vam anar a sopar fora. Un cop més es va demostrar que l'obsolescència no afecta només els aparells electrònics. A Nova York, els bars i restaurants duren menys que un telèfon mòbil!! De tota manera, el lloc que vam escollir el vaig descobrir amb en Jaume i l'Eva quan vam visitar Nova York el 1999, vull dir, que Déu n'hi do el que ha durat! Dic que ha durat perquè no crec que hi tornem mai més! El restaurant té gràcia perquè té un pati exterior molt gran i molt agradable a l'estiu, ara que encara no fa xafogor. Per dins, està decorat una mica de forma "almodovariana", amb flors de plàstic penjades, amb llumetes, amb colors estridents... Molt 90s!! I, és clar, tot això ara ja comença a ser una mica "kitsch" per no dir cutre. I, a sobre, el menjar no valia res! Tanquem, doncs, una etapa amb el Yaffa, a Sant Marks Place, en ple East Village, un barri molt concorregut els dijous al vespre per grups de joves que es mouen de bar en bar (un altre element que no ajuda! Sí, ja ho sé, estic quarenton i ja no m'agraden els grups de joves de 20 cridant i rient pels carrers! I què?).

L'experiència Yaffa va ser una mica trista, francament! Però a la tarda havíem rebut un correu reenviat per un amic d'aquí que també és de Barcelona en què deia que se celebrava una revetlla en un bar a la 6a avinguda entre els carrers 29 i 30.

Bar Basque, a la 6th av. entre 30th i 29th st.

El lloc es diu Bar Basque, està als baixos d'un hotel i la veritat és que és força maco. La festa l'organitzava una mena d'associació que es diu Spain4NY i feia una mica de riure perquè anaven molt d'exclusius. Representava que era un lloc VIP però vam "citar" a Sandra (l'organitzadora segons l'e-mail) a l'entrada i no hi va haver cap problema amb els dos seleccionadors d'ambient que ens vàrem trobar. Un cop a dins, la música era salsa que, a mi particularment, a la segona cançó tinc el cap com un bombo! Però hi havia coca de Sant Joan força bona i ens vam regalar un parell de copes d'Anna de Codorniu per 24 dòlars de l'ala! I tan contents mirant el personal que cutrejava en general.

La salsa predominava a la festa

El local era maco, una mica "posh"

Les noies oscil.làven entre alguna que pretenia vestir de gala de Tele5 a Benidorm i algunes altres més de vestit "playero" amb alguna imitadora de Sarah Jessica Parkr pel mig. No us podeu imaginar el mal que ha fet "Sex in the City" a algunes noies d'aquesta ciutat!! Hi ha dies que veiem grups d'amigues amb uns talons de pam i mig que pràcticament no tenen cap estabilitat per aquestes maleïdes voreres novaiorqueses!! Però, en fi, elles també esperen trobar "Mister Big"!!

Els nois eren pitjors, francament. Molts anaven amb vestit, d'aquests blau fosc d'anar a treballar a l'oficina on deuen passar els matins... i amb corbates d'aquelles amb un nus ample com un puny que ja no sé si és que no han llegit enlloc que fa més de tres anys que les corbates es porten estretes o potser és que la moda ja està canviant i ara es tornen a portar amples i jo no me n'he enterat!!

Total, que ens vam treure la careta de novaiorquesos "tant se'ns en dóna tot" i vam passar una estona com a autèntics catalans criticons! Ens sentíem com al palco de la Festa Major veient ballar els de la pista.  I, tot plegat, amb una copa de cava en una mà i un tall de coca a l'altra! Què més es pot demanar per a una Nit de Sant Joan a Manhattan?

Al Bar Basque, de revetlla