SUMMERTIME... AND THE LIVING IS EASY!

LA VERSIÓ DE SUMMERTIME DE SAM COOKE AMB LA LLETRA

Aquí els hiverns són molt durs, molt! Això vol dir que es passen bona part de l'estació amb neu i amb temperatures sota zero. I segur que hi ha moltes cases condicionades però el nostre apartament, per exemple, té uns tancaments que, com deia la meva mare, deixen passar un "gato con la cola tiesa"! M'imagino que ho deuen suplir amb una calefacció altíssima. Així són en aquest país, incoherents al màxim! Volen ser "greens" i orgànics però no controlen en absolut les calefaccions ni els aires condicionats i, quan vas a comprar al súper, en comptes de donar-te una bossa, te'n donen cinquanta! I gratis, és clar!
En qualsevol cas, l'hivern els arriba una mica més tard que a nosaltres i també els marxa una mica més tard (bé, pel que tinc entès aquests dies a Catalunya fa un fred que pela, així que no sé si la teoria és massa fiable!). Quan vam arribar, al maig, tot estava preciós. Les flors als arbres del carrer, els parcs gegants de Prospect Park o Central Park completament verds... Però ara al juny, quan ja comença a fer més calor, l'estiu no s'aprecia només estèticament... New York es llença al carrer, literalment!

Hi ha un munt de festivals, festes, celebracions, concerts o teatres a l'aire lliure. Els encanten els "summer festivals". La gent té ganes d'estar a la fresca, de disfrutar de la temperatura una mica més baixa quan ja s'ha amagat el sol. Als pobles ja se sap que es treu la cadira al carrer i es peta la xerrada amb els veïns. Aquí, en una ciutat de 8 milions i mig d'habitants, s'organitzen activitats culturals als parcs i a les places.

Un dels grans esdeveniments culturals de l'estiu són les representacions d'obres de Shakaespeare al Central Park. Es fan al Delacorte Theater, a l'altura del carrer 81st a l'oest del parc, un teatre que es va obrir fa 49 anys. Cada temporada es fan un parell de representacions de l'icona del teatre anglosaxó. Són muntatges colosals, amb un repartiment de primera que, moltes vegades, acaba a Broadway al final de l'estiu. El millor de tot plegat és que són representacions gratuïtes ja que formen part del Teatre Públic de Nova York.

Shakespeare al Central Park. Vam veure "Measure for Measure"

És curiós el sentit de la cosa pública que tenen aquí. No creuen en la subvenció. També la cultura és un negoci i esperen que el mercat triï què funciona i què no funciona. No és exactament que no tinguin cap partida del pressupost a cultura ni molt menys, però no de la manera com es reparteixen els diners a Catalunya entre els diferents espais públics o privats. Total que aquí, aquest teatre que s'anomena públic i que vol ser democràtic perquè té com a objectiu apropar la cultura i el teatre a tothom (penseu que aquí una entrada de Broadway normaleta val uns 100 dòlars!) és completament gratuït.
És clar que hi ha bofetades per aconseguir una entrada. Es repartexien a partir de la 1 del migdia al teatre per a la funció del mateix dia i la gent comença a fer cua fora del parc, que obre a les 6 del matí, cap a les 4 de la matinada!!

Us preguntareu si vaig agafar la cadira de càmping i em vaig plantar a la matinada al parc... Doncs no! Vaig veure que hi ha dies concrets que una part de les entrades es reparteixen als districtes de Nova York i, ahir era el dia de Brooklyn. No és que estés aprop de casa. Dir-vos que vaig anar a buscar les entrades dins del districte vol dir que vaig anar com de Sants a Nou Barris. Tot Brooklyn, de fet, deu ser més gran que Barcelona. Però va valdre la pena, només hi havia una cua d'unes 30 persones i tot va anar molt rapid.

Així que allà hi érem! A la fila 3, perfectament asseguts i disposats a disfrutar del primer espectacle a la fresca de Nova York. L'obra era "Mesura per mesura" i sort que ens vam llegir l'argument abans d'anar al teatre perquè jo crec que no pillava ni la meitat de les paraules. És clar que m'imagino a algun anglosaxó de pas per Barcelona escoltant un Calderón i tampoc el veig seguint fil per randa cada frase del text! (Bé, un Calderon a Barcelona seria difícil... però això és un altre tema que ara no cal que hi entrem, no?).
De tota manera, imagineu-vos com estava de ben fet, com era el muntatge i la interpretació que, tot i que no podíem seguir el text, no ens vam avorrir en cap moment... i va durar tres hores! Són molt professionals, tant fent musicals a Broadway com clàssics al parc!

El "summertime" també ens va portar dilluns a fer un recorregut a peu pel barri del Greenwich. Aquí organitzen uns passejos amb guia pels diferents barris (www.nycbyfoot.com, per si algú ve aquest estiu!) en anglès i, francament, una mica massa anecdòtics. Tota l'estona ens explicaven que tal o qual sèrie s'havia filmat a tal o qual edifici. No crec que en fem cap altre. Suposo que també té molt a veure que encara que no siguem conscients coneixem força bé la ciutat i aquests recorreguts no ens descobreixen massa coses perquè estan més pensats per gent que passa uns dies de vacances a la ciutat.

Aquest noi explicava anècdotes una mica tontes

La visita pel Greenwich

Per als fans de "Friends, aquest era l'apartament!

I divendres tenim el primer concert al Prospect Park, el del costat de casa que és tan gran com el Central Park. Ja ha arribat l'estiu! De vegades penso que m'agradaria agafar-me una cadira i asseure'm al tancadet que tenim a la porta abans de sortir al carrer, però llavors me'n recordo que hi ha les escombreries i que aquí les recullen dos cops a la setmana (un altre temeta a afegir a la falta de rentadores i d'extractors a les cuines!!) i se'm passen les ganes. De tota manera, el que està clar és que comença el "summertime" i "the living is easy"!!

Ha arribat el "summertime" i fa calor!

Posta de sol des de la cuina. Lady Liberty is still there!