PROUD AT PRIDE

Les manifestacions no són el meu fort. He participat en algunes, per descomptat! Però és molt difícil que no t'acabis sentint utilitzat en algun moment. Que algú o alguns no cridin consignes amb les quals no hi estàs d'acord... Que els polítics no intentin instrumentalitzar la protesta...
Així que no sóc gaire de manifestacions. Però n'hi ha que s'acaben convertint en una gran festa i, per tant, en una altra atracció tant per als visitants com per als locals. Al dia de l'orgull gai li ha passat això. A les grans ciutats occidentals del món el dia que els homosexuals surten al carrer per demostrar que estan orgullosos de ser com són, la festa es combina amb la reivindicació i, tot plegat, s'acaba convertint en un lloc indispensable on treure el nas!

La "Pride" és una festa

Un "orgullós" amb motius!

No podíem faltar-hi doncs, aquest diumenge, almenys, per mirar-nos-ho des de la barrera. Hem trobat un racó a la cantonada de Greenwich amb la 6a avinguda i el carrer 8. Venien de cara pel carrer 8 i creuaven l'avinguda, així que ho hem pogut veure tot força bé. No hem aguantat fins el final perquè no s'acabava mai més! I un cop vistes trenta carrosses ja no podíem més i ens començàvem a morir de gana. Tot plegat, hem arribat a la 1 i hem marxat ben bé a les 4.30. Val a dir que el nivell era una mica superior al de la sirenes de Coney Island, però tampoc matava! I continuen sense posar-hi massa música... només aquells crits histèrics que fan la gent i els participants! Igualment, ha estat divertit!

Vestits amb molta "creativitat"

Nois de "acampada" fent flexions!

Quanta ploma!

La d'avui ha estat una desfilada històrica perquè fa just dos dies que a l'estat de Nova York s'han acceptat els matrimonis homosexuals. Aqués és l'estat amb més població que els aprova i s'ha sumat als més tolerants de la zona de Nova Anglaterra, al nord-est del país, on ja fa temps que està permès, i Iowa o Washington DC. Tot ha passat gràcies al vot favorable d'alguns senadors republicans que han donat la majoria al sí, a pesar que també hi havia algun altre senador demòcrata, com el mossén portorriqueny Díaz, del Bronx, que hi va votar en contra. Ell, però, s'ha casat dues vegades!

Futurs contraents!

La banda de música tocava la marxa nupcial!

Així que tota l'estona hi havia alusions al governador Cuomo, que va ser qui va proposar la llei que havia quedat, fins ara, aturada al senat.

Gràcies governador Cuomo i promeses acomplertes.

Hem vist molts polítics buscant vots, alguns, passejant de la mà de les seves parelles.

Tom Duane, senador de NY

També hem vist com algunes marques tenen clar això del "pink power", del poder econòmic dels gais, i fan publicitat durant la desfilada! Aquí tothom vol vendre la seva moto!!

La perfumeria Kiehls i altres marques participen al "Pride"

Especialment les lesbianes motoritzades que han obert el "Pride" amb les seves supermàquines! Per sort han vingut amb la moto en comptes de fer-ho amb el trailer!! Ei, que ningú s'ofengui que és una broma!!

Les noies en moto han obert la desfilada

És interessant observar com és d'important per al col.lectiu homosexual aconseguir el dret al matrimoni en aquest país. Aquesta és una societat molt hipòcrita i molt reprimida, on hi ha borratxos com a tot arreu, però on no es pot beure alcohol al carrer, on hi ha teòricament tota la llibertat individual del món, però tot està ple de normes i de lleis que controlen el tabac, el joc, l'alcohol, el sexe i tot el que els seus orígens puritans percebeixen com la perdició de la societat que ells mateixos han fomentat per guanyar diners. I que han exportat a mig món, per cert!! Hipocresia pura però és el món en què viuen. Valoren el treball com a principal virtut, s'hi passen hores i hores dedicats a la feina, i quan tenen temps lliure es gasten els diners que guanyen. Valoren la parella i el matrimoni i critiquen la promiscuïtat encara que es divorcien i canvien de marit o muller cada dos per tres!

Policies orgullosos

"Cheer leader"

En qualsevol cas, el matrimoni per als americans és molt important perquè la majoria es casen. Aquí no estan gaire ben vistes les parelles de fet i, sigui per convicció o sigui per la festa o per allò de "he proposed me" (ell m'ho va demanar!) la gent es casa molt.

Un os que s'ho pren al peu de la lletra!

Així que per als gais i les lesbianes era i és molt important poder-se casar. Doncs felicitats!! Felicitats perquè puguin ser ciutadans de primera com qualsevol altre. I felicitats per a nosaltres, que fa sis anys que qui sigui es pot casar amb qui vulgui. Que la caverna que ens ve a sobre no s'atreveixi a tocar res perquè potser sí que, aleshores, s'haurà de sortir al carrer!! De moment, avui, m'he sentit "proud at pride", orgullós a l'Orgull!