2.0 Massa tard? O m'ho podria haver estalviat?

Marxar aquests mesos a Nova York va ser tot un rebulsiu a l'hora de decidir-me a utilitzar més intensament això de la xarxa. Jo n'era molt conscient que estava ben bé a un pas del precipici de la "brecha digital". He de dir-vos que no em despertaven cap interès ni les xarxes socials, ni el "cloud computing" ni, encara molt menys, explicar la meva vida en un bloc. I aquí em teniu, immers en una nova contradicció.
Al que anàvem... Vaig pensar que podia ser molt útil fer un bloc si estava fora perquè així, aquells a qui us interessi, us podré anar explicant les meves aventures i desventures a Nova York sense que calgui fer-vos un correu personal a cadascú. Economia d'esforços, vaja! I ara li estic agafant el gust a això d'explicar.., d'explicar-me...
Ja sé que el més pràctic seria fer-me un Facebook. Però reconec que no hi sóc per una qüestió  d'orgull personal. No vaig ser dels primers en fer-me un compte i, ara, trobo que és massa tard per rectificar. Els que em coneixeu bé ja sabeu que tinc aquest punt irremediable d'esnob. Ho accepto.
Aixi que, posats a escollir una xarxa, he decidit ficar-me a Twitter. I, mireu, què voleu que us digui... M'estic enterant de coses que estan passant a Nova York, a Brooklyn i al nostre barri, a Park Slope. I està bé perquè t'assabentes d'ofertes, de noves botigues, d'espectacles... Ja m'hi trobo.
Ara bé, els tweets --missatges curts de màxim 140 caracters que s'escriuen al Twitter-- d'aquí són per llogar-hi cadires. Sobretot els personals. Aquestes opinions sobre qualsevol tema sumades a la retransmissió en directe de les vides de cadascú. Perdoneu-me els amants del Twitter però, de debó algú es pot creure que té cap interès allò que pensa? I, ara ja sé que m'estic fincant de peus a la galleda perquè aquest bloc, en sí mateix, és tota una contradicció ja que dic el que penso i potser no us importa. No haver-hi entrat!! jajaja!!
Ara seriosament, hi ha qui t'explica que està a punt de començar a sopar amb uns amics i posa un enllaç per veure una foto.., hi ha qui et diu que quan mira CSI ha de tancar les portes de casa.., i, avui, hi ha desenes, centenars de twitteros que parlen d'identitat.
I, sabeu què? Una de les coses que més m'agrada de Nova York és que ningú es pregunta d'on ets, ni d'on vens, ni on vas, ni per quan t'hi quedes. Quines ganes veure que ningú twiteja sobre aquests temes!
Tot plegat em fa pensar que, efectivament, estic arribant massa tard al món 2.0. Però hi ha molts moments en què, us ho asseguro, penso que m'ho podria haver estalviat. Massa informació i massa tonteria!