MOLESKINE

El meu "somni americà" ve de lluny. Els que em coneixeu de fa temps ja ho sabeu. No és ben bé una fascinació pels Estats Units ni molt menys. De fet, crec que el que realment m'atrau des que era molt jovenet és la sensació de viure en una ciutat que no és la meva. De relacionar-me en una llengua que no és la meva. D'anar a les botigues i trobar productes que no són els meus (cosa cada cop més difícil!). De trobar noves relacions. D'experimentar un nou començament. O sigui, que m'hagués adaptat perfectament a viure aquesta aventura en molts altres llocs del món. Que Nova York era el preferit? Doncs sí, això ja fa molts anys que ho penso. En canvi, m'he hagut de conformar en reduir l'estada a quatre mesos.

La feina a la caixa, la salut de la mare, el canvi a la tele, la vida en parella, la construcció d'una casa... Tot ho ha fet endarrerir però, finalment, sembla que arriba. Miro el rellotge i, exactament en dues setmanes, en Miquel i jo ens enlairarem cap a una curta i intensa aventura.

Sempre m'havia imaginat estudiant a l'estranger. És el que té haver estat sempre una mica "empollón". Quan vam decidir passar uns mesos a Nova York el primer que vaig fer va ser buscar cursos interessants en alguna universitat. I ja en vaig trobar ja... però absolutament impagables!!!

Total, que he decidit endur-me uns DIN A-3 dels mesos de maig, juny, juliol i agost on planificaré les activitats de cada dia. Tant pel Twitter com per Internet estic comprovant que hi ha un munt de coses a fer: concerts al parc, xerrades, exposicions, cinemes, teatres... Sembla que no s'acabi mai i tinc por, fins i tot, d'estressar-me.

Tot plegat m'ho hauré d'anar apuntant, també en bona part, per poder anar-vos-ho explicant en aquest bloc. Els bars, els restaurants, les botigues i els racons de la ciutat que descobreixi.., les adreces dels llocs on he d'anar.., els telèfons d'interès...

I les despeses! Perquè he decidit que apuntaré fil per randa per quant surt la broma. No perquè no tingui clar que aquesta és una aventura costosa. Sinó per saber què suposarà realment i, sobretot, perquè quan tornem, poguem saber quan hem d'estalviar per poder viure una nova estada fora de Barcelona. Val més fer-ho ara que esperar-nos a la jubilació que tampoc no sabem quan ens arribarà!

I, és clar, la millor manera d'apuntar-me tot el que descobriré a Nova York és una Moleskine. Negra, amb la gometa perquè no s'obri involuntàriament... Quan ja no es tenen 20 anys, ni pèls al cap, ni barbeta, ni una 38 de pantalons,  ni "gafapastes" (només porto les de farmàcia per vista cansada!!), ni estudis de cinema o de disseny per poder-nos assemblar al prototipus tan desitjat de "modernillo cosmopolita", només ens queda la Moleskine. Jo, ja la tinc!