La Mona com a casa, enlloc!

Dilluns de Pasqua, dia de la Mona, a casa, en pijama i sentint un confort indescriptible augmentat quan veig que hi ha unes retencions kilomètriques a Martorell! Com era de preveure, la Setmana Santa ha estat passada per aigua i m'ha demostrat, un cop més, que em costa molt entretenir-me als pobles si no fa bon temps per a anar a voltar o si no és estiu per anar a la piscina.
Cada vegada tinc més clar que sóc molt urbanita. Massa? No ho sé.., el que sé segur és que és una condició que se m'està agreujant segons em faig gran. Diuen que, segons passa el temps, cada cop es valora més la comoditat. Doncs bé, jo estic còmode al meu pis de Barcelona, al meu sofà, amb la calefacció que funciona, a un pas del diari, de tot el que em pugui fer falta, dels cines, del Gòtic, del Passeig de Gràcia. Que ningú s'ofengui! M'estimo els paisatges, els pobles petits i, sobretot, el Vilosell. Però, llevat els amics estupendos que m'acompanyen des que vaig aterrar en aquest poble de les Garrigues fa més de 40 anys i de les estones agradables que passem amb ells, jo on estic millor és a Barcelona, a casa!
Té sentit. La gent que ha nascut en pobles diuen que no se'ls fa estrany imaginar-se tornant a viure a l'espai on van passar la infantesa, l'adolescència o la joventut. Ho porten a l'ADN i, encara que faci anys i panys que viuen a la ciutat poden, en un moment determinat, sorprendre't amb un canvi de vida i amb un retorn als orígens.
Doncs bé, ja sé que ens diuen de Can Fanga, kamakus, pixapins i altres epítets, però jo, estic encantat de portar Barcelona a l'ADN. Hi estic encantat i és on estic millor. També hi ha qui diu que, de grans, els agradaria passar el temps en un poble fent l'hortet. Per algú com jo que les aixades i els rasclets només els he vist en fotos i que tot el que soni a "faci-s'ho vostè mateix" m'aterroritza, no veig la manera de tenir una vellesa entretinguda en un poble, amb tots els meus respectes per a tothom, que quedi clar!
Possiblement per això, quan he decidit descansar de la feina un temps, no m'he plantejat passar-me quatre mesos a la muntanya o davant del mar escrivint un llibre. Millor me'n vaig al "paradigma" de la vida urbana, on seré incapaç d'atendre tot el que m'ofereix la gran Manhattan. Segur que no estaré tan còmode com estic avui, passant el dia de la Mona a casa, en pijama, escrivint això mentre en Miquel llegeix al meu costat una novel.la sobre gànsters catalans a Nova York (per cert, ell assegura que se salta l'ADN i que això de tornar al poble no se li passarà mai pel cap!!) i esperant que comenci alguna sèrie a la tele per fer una bona migdiada. Però, en aquest cas, estic convençut que qualsevol incomoditat valdrà la pena!

SI VOLEU CONÈIXER LA TRADICIÓ DE LA MONA, CLICKEU AQUÍ!