Hem escollit bé les dates?

A Nova York fa un fred que pela! Això ho sap tothom. Hi bufen uns vents provinents del Canadà i cauen unes nevades impressionants. Així que teníem claríssim que, a patir no hi anàvem. El millor era pensar en dates primaverals que permetessin sumar els mesos d’estiu. Tot plegat, és l’època menys complicada per desaparèixer de les feines.

Com que fa més fred, la primavera també arriba més tard a Nova York. A l’equipatge no hi pot faltar una jaqueta i jo, vaig pensar, doncs mira, millor, perquè amb la calor sufocant que farà al juliol i l’agost, almenys que els primers mesos siguin més fresquets.

Però aquest matí només despertar-me he començat a estornudar. La primavera i el polen dels plàtans em senta fatal i passo unes tres setmanes –que ja s’estan acabant, espero!-- ben congestionat. Avui baixava pel Passeig de Sant Joan i pensava que he vist, dia a dia, com creixien les fulles dels plàtans al mateix temps que alliberaven aquella pols groga que s’acumula a les voreres. I, tot això, ho pensava mentre s’apujaven les accions de “Kleenex” degut a l’alta demanda ens els supermercats de Gràcia Nova perquè hi ha un tio calb del barri que deu gastar-ne tres paquets diaris de mocadors! Jesús! No paro de mocar-me!

Doncs bé, avui, mentre baixava al metro he pensat.., i si el retard de la primavera fa que els mocs i la picor d’ulls just quan em passin aquí, em comencin a Nova York? A més, no sóc capaç de recordar si a la capital del món hi ha plàtans... algú ho sap? Hauré d’endur-me un arsenal d’antiestamínics i em passaré les primeres setmanes “zombie” i sense aixecar-me del llit en plan depressiu amb el rotllo de no sé com organitzar el meu temps quan no treballo i, a sobre, no paro de mocar-me?

Haguéssim hagut de preparar l’estada per l’estiu i la tardor? Hem escollit bé les dates?

Diagnòstic: inseguretats previatge. Res greu, no patiu.