Y QUÉ LE VOY A HACER SI YO... NACÍ EN EL MEDITERRÁNEO!

El que ja us dic que segur que trobaré a faltar aquest estiu és una estada en alguna de les meves platges preferides. Mallorca, Cabo de Gata, Formentera, Llançà... o, fins i tot, el Prat de Llobregat, una platja molt menys estupenda que les anteriors, però molt més accessible amb la meva bici.
Ja fa molts anys que he arribat a la conclusió que per passar uns dies a la platja no hi ha res millor que el Mediterrani. I encara us diré més: en un atac sobtat de "chauvinisme" m'atreviria a dir que no hi ha res millor que el Mediterrani català i balear --no tot, ja ho sabem que s'ha de saber on vas!-- Deixeu-me fer dues excepcions: el Cabo de Gata --que a part de ser un lloc preciós, hi va néixer el meu avi-- i Cadis que ja sé que no és el Mediterrani però s'hi respira bon rotllo des del minut zero.
M'agrada molt viatjar, però m'agrada tant o més passar almenys una setmaneta disfrutant del mar i de la tranquilitat, menjant bé, descansant, llegint... Hauríem de tenir vacances suficients per incorporar el viatge a les nostres vides sense deixar de banda l'estiueig.
Recordo molt la sensació d'arribada de l'estiu i d'instal.lar-nos al Vilosell amb la meva mare. Suposava un canvi de ritme radical. Llevar-me tard, la piscina, la bicicleta, l'aire pur, tot el dia al carrer, les nits a la fresca... El nostre era un estiueig de pobre, en una casa petita i en un poble de 150 habitants on tot el que es podia gastar era un duro (10 céntims) amb un paquet de pipes per passar la tarda.
L'estiueig és el veritable descans del cos i de l'esperit. El Vilosell no té platja, però les vinyes, els ametllers, les oliveres, els pins.., Tot et recorda que ets a un pas del Mediterrani.
I, de la mateixa manera que em reservo uns dies per a alguna de les meves platges preferides, tampoc no deixo de pujar al Vilosell en algun moment de les vacances.
Aquest estiu no podré fer ni una cosa ni l'altra. Aquesta Setmana Santa la passarem al Vilosell i pensàvem anar un dia a "el Torn", una platja estupenda de l'Hospitalet de l'Infant, a Tarragona. Així, com se sol dir, matàvem dos ocells d'un tret. Però amb les previsions del temps que hi ha, em temo que haurem de passar l'estona amb un bon llibre dins de casa.
Així que durant els 4 mesos a Nova York, tot i que disfrutarem de la ciutat al màxim, tindrem pendent un  bany a la platja. En alguna de les nostres platges! És el primer que farem quan arribem al setembre. Ja ho deia en Serrat: ... y qué le voy a hacer si yo, nací en el Mediterráneo!!

M'AGRADA LA VERSIÓ DE LOLITA DE MEDITERRÁNEO