RIQUESA I PODER

Money makes that world go around!!

De seguida que vaig arribar a Nova York vaig pensar que, aquesta vegada que m'hi estaria per tant de temps,  valia la pena que intentés visitar alguns dels llocs sobre els quals n'he parlat mil vegades a la feina. No sóc gaire fetitxista ni impressionable amb aquestes coses, però em va semblar que fer un passeig per la Borsa o la Reserva Federal podia ser interessant, si més no per donar-li una forma física a dues institucions tan nomenades i que tant acaben tenint a veure amb quina és la nostra situació econòmica.
Wall Street no es pot visitar des dels atemptats del 2001. Hagués pogut remoure cel i terra per intentar entrar com a periodista, però ja he advertit que no sóc gaire fetitxista.., així que si hagués estat fàcil ho hagués fet però tampoc he tingut ganes de posar-me a prova en aquesta ocasió!

Clooney en un cartell de la pel.li

On sí que vaig sol.licitar visita va ser a la Reserva Federal, el banc central dels americans. Ho vaig fer al maig i només vaig trobar una plaça per avui, 12 de juliol, a les 9.30 del matí. I allà hi era, puntualíssim, i coincidint amb una escola campament d'adolescents de l'extrarradi novaiorquès.
Hi ha moltíssima seguretat. Quan fas la sol.licitud per visitar el banc triguen dos dies a dir-te si t'accepten o no! Suposo que et deuen ficar en algun fitxer policial no fos cas que tinguessis un historial tipus Georges Clooney a "Oceans Eleven"!



Òbviament jo, que em sembla que el màxim que he robat a la vida van ser uns préssecs a Cal Celestino al Vilosell i em van enxampar i la meva mare em va fer comprar-li un kilo de préssecs i passar la vergonya d'anar a demanar-los perdó, vaig ser acceptat a la primera! Ai, perquè suposo que quan agafava folis a la Caixa no compta com a robar, oi?
Anyway, com diuen per aquí, que em van acceptar i que hi he anat. Que si algú té intenció de venir i fer la visita que faci la reserva amb molta anticipació al viatge. I que no hi ha per tant! Primer t'ensenyen una col.lecció de monedes força àmplia on t'expliquen com va sorgir a l'Antiga Grècia això dels diners i com ha anat evolucionant fins arribar al totpoderós dòlar americà, no fos cas que s'oblidessin de reafirmar la gran potència mundial que són (endeutada fins a les celles, by the way...).

Allan Greenspan

Després t'expliquen amb un vídeo que una de les funcions de la Reserva Federal (a part d'ajudar a crear una de les bombolles financeres més bèsties de la història del capitalisme gràcies al seu expresident Allan Greenspan!!) és custodiar l'excedent de dòlars que li envien els bancs i distribuir els dòlars quan els bancs els en demanen. A banda, de repartir la moneda nova i vetllar perquè la que circula pel país estigui en bon estat.



Però el que seria el magatzem dels diners ja no és a Nova York sinó a un edifici nou de New Jersey. El que sí que tenen als baixos de l'edifici són tones i tones d'or magatzemades. Només un 5 per cent és or dels americans. La resta són dipòsits d'altres bancs centrals del món que confien en què les seves reserves d'or estaran ben protegides als baixos d'aquest edifici dels anys 20 del Lower Manhattan. Veure els lingots entre reixes té gràcia. I la càmera cuirasada també. És enorme! T'expliquen la puresa de l'or, que està entre el 98 i el 99 per cent, que és molt dens, que els lingots pesen molt i per això els treballadors han de portar un protector metàl.lic per als peus perquè si els cau el lingot els deixa el peu destrossat.., t'ensenyen la bàscula on pesen els lingots... En fi, interessant si no fos perquè, com passa a moltes visites comentades, comencen a donar-te xifres per impressionar-te. I això em dóna peu per comentar que no suporto aquests americans i els seus peculiars sistemes de medició!

Seis metros bajo tierra

Han començat dient-nos que estàvem a 80 peus sota terra, en un dels punts més baixos de Manhattan, sota el nivell del mar i el metro... Però, qui sap quan medeix un peu? Jo només tinc a referència d'una sèrie de culte en la meva opinió, "Six feet under" que a Espanya es va traduir com a "Dos metros bajo tierra". Vol dir això que sis peus són dos metres? Ho dubto... Incalculable, francament.



Sort que gràcies a la meva feina, sé que per als anglosaxons un "bilió" no és un milió de milions com per als llatins, sinó que són 100.000 milions! Algo es algo...
Després ha començat a parlar de pesos i, és clar, de lliures! I també sort que de petit la meva mare m'eviava  a comprar mitja lliura de pernil dolç i jo veia a la balança que eren 200 grams... Això m'ha servit per saber que un kilo són més o menys dues lliures i mitja... Però, quan et parlen en anglès a tota castanya, hi ha algú capaç de traduir al sistema mètric decimal els pesos o les distàncies dels gringos? Si hi ha algú, és el meu heroi!!

A la Reserva Federal el tema de les medicions i les xifres s'ha acabat. Però les distàncies entre els llocs es medeixen amb milles, la gasolina es compra per galons (qui pot saber què és un galó??), la llet pot venir en un envàs de mig galó, per exemple... I no parlem de les temperatures... en graus Farenheit!!! Reconeixereu que tot plegat és una mica desquiciant! Des d'aquí faig una crida a Nacions Unides perquè facin una ressolució que els obligui a adoptar el sistema mètric decimal. Que aquests nous rics, com que no tenen més que 200 anys d'història, ara volen ser més "medievals" que ningú amb les medicions...  Si els americans han aconseguit uniformitzar tot el món i fer-nos beure a tots Coca-Cola, doncs que s'adaptin també ells una mica! Què nassos!
És clar que no vull dir-ho massa alt, no fos cas que siguem nosaltres els que comencem a parlar de galons, lliures, peus i milles! Oh my God!! Glups!