ANAR A COL·LEGI AL MOMA, TOT UN GUST

Quan em vaig proposar venir un temps a Nova York sabia que volia ocupar unes quantes hores a la setmana estudiant. I no volia apuntar-me a cap curs de perfeccionament de l'anglès perquè tenia clar que vivint aquí ja aniria millorant. Això ha passat, tot i que suposo que hagués estat encara molt millor si hagués treballat en un context on es parlés anglès tot el dia.
Doncs el que deia.., que abans de venir vaig buscar cursos en alguna universitat i em vaig trobar amb uns preus desorbitats absolutament (penseu que un curs de 8 setmanes, de 4 hores a la setmana em sortia per uns 5.000 euros!!!) i, a sobre, m'obligaven a tenir un visat d'estudiant i un certificat de TOEFL, el nivell d'anglo-americà que exigeixen per poder seguir qualsevol curs en una universitat americana.
Vaig fer la bona pensada de fer allò que tots hauríem de fer més sovint: deixar que el riu fluís i veure què em trobava en arribar aquí.

I em vaig trobar amb uns cursos ben bons al MoMA, al Museu d'Art Modern de Nova York. N'hi ha de moltes disciplines. Vaig escollir-ne dos de dues hores cadascun durant vuit setmanes. Un sobre història de la fotografia i l'altre sobre art contemporani.

Els cursos es fan en una entrada a la 54th prop de 5th Avenue

El de fotografia ha estat interessant tot i que la professora era un pèl desorganitzada. Al començament va anar tot molt bé i molt endreçat, però cap a la quarta setmana es va alocar i les explicacions eren poc endreçades i anaven endavant i enrere. De tota manera, com que el meu coneixement sobre fotografia era nul, doncs he après força i tinc un munt d'autors i de bibliografia recollida per poder seguir mirant coses quan arribi a Barcelona. La professora era la típica novaiorquesa de tota la vida. Quaranta i mitjos, sempre vestida absolutament de negre i amb uns recollits al cabell d'aquells que no saps si s'acaba d'aixecar i s'ha posat dos clips o si s'acaba d'enrampar amb un endoll.
El seu anglès ha estat tota una prova i un repte per a mi. No us podeu imaginar a la velocitat en què parlava. I la quantitat de "muletilles" que feia servir... I jo no era pas l'únic estranger de la classe. Hi havia una noia veneçolana, una altra espanyola, una sèrbia, una russa... I em consta que, fins i tot els alumnes americans es perdien alguna cosa. El repte ha sortit bé i he pogut seguir el curs sense molts problemes. Això sí, no podia prendre notes perquè si em desconcentrava un segon del seu discurs em costava com a mínim un minut tornar a pillar-la.
Per sort, aquests del MoMA són organitzats i teníem una mena d'intranet on hi havia tota la bibliografia, els noms dels artistes, el calendari i tot tipus d'informació necessària per al curs.
Amb la Nancy, una de les amigues d'intercanvi d'anglès, hem convingut que aquesta professora seria la típica "neuròtica" novaiorquesa. Una tipologia social més que he pogut conèixer de primera mà!!

Una tassa de cafè surrealista! En el sentit literal!!

Escultura futurista. També al MoMA

La professora d'art contemporani ha estat tot el contrari. Una noia iraniana d'uns trenta anys. Baixeta, molt guapa, molt morena, també sempre de negre (és l'uniforme oficial de les dones a Nova York!) això sí, amb una jaqueteta blanca de punt molt prima per sobre per protegir-se de l'aire condicionat. A pesar dels seus orígens perses se li notava que havia estat educada en anglès, una llengua que parla perfectament. Era una delícia sentir-la perquè se li entén pràcticament tot i, fins i tot quan senties alguna paraula nova, podies apuntar-la a la llibreta i després consultar-la a casa amb el diccionari. Vull dir que pronunciava tan bé --o de forma tan comprensible per a mí!-- que podies desxifrar què havia dit encara que no entenguessis en aquell moment el significat. Les classes han estat sempre organitzades, ben estructurades i, a més a més de les lectures recomenades, hem tingut un llibre de text on els vuit capítols es corresponien bàsicament a les vuit sessions que hem fet. Un plaer, veritablement. I, a més, m'ha agradat molt aprendre sobre un període en què els americans tenen alguna cosa a dir artísticament parlant. Vull dir que, abans de la Segona Guerra Mundial, el centre de l'art occidental era Europa i, sobretot, París. És justament a partir de 1945 quan la primera potència mundial també agafa el relleu en el terreny artístic.

També he vist moltes exposicions a la ciutat relacionaldes amb els cursos

El més xulo de tot plegat és que en tots dos cursos feiem una horeta de la sessió a l'aula i després continuàvem la classe a les galeries del museu, quan ja estava tancat per al públic. Ha estat estupendo poder seure amb una cadireta davant de les obres d'art per parlar-ne sense ningú als voltants. Això sí, amb un bon jersei perquè fotia un fred que pelava.

I el preu, com us podeu imaginar, molt més assequible que a la universitat i sense necessitar ni cap visat ni cap diploma d'anglès. Per fer-los i estalviar-me una mica de matrícula, m'he fet soci del MoMA i ha estat una altra gran decisió perquè he pogut anar al cine gratis, entrar sempre que he volgut al museu, veure totes les exposicions... És, sense cap dubte, el meu museu preferit de Nova York!

Ha estat agradable estudiar alguna cosa durant l'estada a NY

Per cert, que em vaig voler apuntar a un curs sobre l'arquitectura de la ciutat i ja estava complert... Així que ja us imagineu que tinc l'excusa perfecta per tornar a Nova York en el futur per fer-lo! En aquest cas, amb vuit setmanes ja en tindré prou!!