AI QUINA CALOR!

Havia d'arribar i ja ho ha fet! Per sort, fins ara hem pogut respirar més o menys tranquils però, des que vam arribar de Miami dimarts al vespre, aquí a Nova York està fent una calor de mil dimonis. No és res que no ens sigui familiar. S'assembla molt a la calor de Barcelona, molt humida, però amb la xafogor afegida per l'asfalt, els gratacels, els cotxes... Suposo que deu ser això que els del Temps en diuen "sensació de xafogor". Doncs bé, aquí la sensació és intensa i més tenint en compte que l'apartament està sota teulat i que no té persianes per impedir que entri el sol...

Però com diuen a casa nostra "A las penas, puñalás!" I nosaltres, lluny de deixar-nos intimidar pels Farenheit que estan arribant als 100 graus, seguim sense parar per aquesta ciutat que mai no dorm. Una mica amb la sensació i la consciència que estem vivint els últims dies d'una experiència que està superant les expectatives. Disfrutant d'aquest temps que encara ens queda i assaborint el fet que, a partir d'ara i per sempre més, Nova York sempre serà una mica "nostra".

Aquests dies aquí celebren la "NYC Restaurant Week", un parell de setmanes en què pots anar a restaurants caríssims per un menú de 35 dòlars més la beguda, la propina, etc... La broma no surt tirada però és assumible! La nostra amiga Nancy es va encarregar de l'elecció del lloc i no ho va poder fer millor. Ens va portar a un restaurant al carrer 119, entre l'avinguda Amsterdam i Morningside Drive, al costat de la Universitat de Columbia. Una zona en general avorrida i sense gaires locals ni botigues. Quan caminàvem pel carrer no semblava que hi pogués haver cap restaurant. Però el nom ja ho diu tot: "Terrace in the sky", així que lògicament no ens vam trobar el local a peu de carrer!

Amb la Nancy i la Maria al "Terrace in the Sky"

La calitxa era important! Ahir va fer molta calor!

Quan arribes al 400W del carrer 119 et trobes un edifici amb un ascensor que et porta directament al terrat. I allà hi ha un restaurant amb un punt de cursi important. Moqueta, daurats, vaixella amb flors... Però alhora amb molta fusta, uns finestrals immensos i una terrassa magnífica des d'on es veu tot Manhattan!
El menjar va ser molt bo, però tampoc per tirar cohets. Això sí, el lloc ens va semblar memorable!

Les vistes del "Terrace in the Sky" quan es va fer fosc

Abans d'ahir, per tercera vegada, vam anar a un concert de la nostra amiga Marta i el seu grup "Mar salá"! Ens sentim una mica "grupies" perquè ja ens sabem les cançons i som tot uns fans. Aquests concerts són una bona ocasió per reunir-nos amb els amics que hem fet aquí i que, la majoria, també són amics de la Marta. I també és un bon moment per incorporar nova gent, com una parella encantadora d'argentins, la Daniela i en Marcos. Ella estudia amb mi al MoMA el curs d'art contemporani i tots dos estan vivint a Nova York una temporada treballant com a dissenyadors gràfics.

Amb en Marcos, la Daniela i la Mònica

Amb la Mònica i en Carlos

En aquestes reunions ja es nota que molta gent és de vacances. Encara queda algú per la ciutat però pràcticament tothom està preparant les maletes... Mentrestant, encara tenim 10 dies per disfrutar i, a més a més, ho farem amb companyia d'amics de Barcelona! Yupi!

La Marta és tota una artistassa!!