DIGUE'M QUÈ VENS I ET DIRÉ EN QUINA SOCIETAT VIUS!

Una de les coses que més ràbia em fa és arribar al metro i adonar-me'n que m'he deixat les ulleres, "las gafas de cerca" com diu la de l'APM. Puc intentar llegir però he de posar el llibre o la revista tan lluny que m'acabo cansant. Així que una altra de les grans distraccions dels llargs viatges entre Brooklyn i Manhattan és fixar-me en els anuncis que hi ha als laterals superiors dels trens.

Al metro si no tens res per llegir et fixes en la publi o en la gent!

Realment em fa molta gràcia veure que la publicitat estàtica del metro té molt a veure amb la ciutat, amb el tipus de gent que hi viu i amb com s'organitzen. Per exemple, durant tot l'estiu he vist que proliferaven els cartells de tot tipus d'escoles de formació. Especialment del sector mèdic on, pel que sembla, la gent s'hi guanya molt bé la vida. També s'ofereixen molts cursos d'investigadors privats en plan CSI i he vist anuncis en què el govern de la ciutat dóna crèdits tous per als estudiants que han de retornar quan acaben la carrera. Aquí l'educació és caríssima. La dels nens, la dels adolescents i, especialment, la de les universitats o centres de formació. Hi ha escoles públiques i algunes sembla ser que estan força bé. Però molta gent s'ha de rascar la butxaca i, per exemple, l'educació d'un nen a primària pot sortir per uns 25.000 dòlars anuals! No està malament, oi? Aquesta societat tan individualista i lliure on teòricament tothom pot aconseguir el que es proposi amb esforç és, al mateix temps, molt jeràrquica! A Nova York, quan la gent comencça una conversa és molt normal que et demanin on treballes i quan cobres però, sobretot, el que els dóna més informació és saber on has estudiat perquè això els indica quines relacions socials pots tenir.

És ple d'anuncis de centres de formació

Hi ha un anunci en el qual també m'hi he fixat i que ja he comentat en un altre post. S'ofereix menjar saludable gratis per als menors de 18 anys. Un exemple claríssim de com és de car menjar saludablement aquí. A Espanya, les famílies que havien de fer mans i mànigues per arribar a final de mes tiraven de llegums, arròs, pasta, verdura, pa... I sempre amb oli d'oliva! Total que, sense proposar-nos-ho, la majoria de les famílies sense massa recursos al sud d'Europa hem fet una dieta càrdio saludable. Aquí, el barat són les hamburgueses, els plats preparats en llauna i les salses diverses per condimentar les patates fregides en mantega o en olis vegetals de baixa qualitat. Així estan alguns d'ells, que sobresurten del seient del metro!

Menjar gratis durant l'estiu

També es publiciten molts els programes de televisió, sobretot, les notícies. Hi solen haver cartells de parelles de presentadors absolutament retocats pel Photoshop amb unes pells i unes cares completament irreals. Intentar mirar un informatiu aquí és del més dur que pots fer davant de la tele. Fan talls de publicitat cada 10 minuts com a poc. Pràcticament no hi ha notícies internacionals i, després de parlar d'algun tema sobre política o economia americana, passen directament als successos. Els "dramáticos", "caóticos", "esperpénticos" y "apocalípticos" d'en Pedro Piqueras a Tele5 són "pecata minuta" al costat dels informatius que miren aquí. Així estan ells de ben informats! I així estan ells d'acollonits en general!

Presentadors passats pel Photoshop!!

Són molt divertits els anuncis en espanyol perquè molt sovint tradueixen directament de l'anglès. Bé, de fet, molts hispans que viuen aquí parlen una mica així. Fan "aplicaciones" en comptes de sol·licituds, i fan "entrenamientos" en comptes de formació a les empreses. Realment aquí tens molt la sensació que l'espanyol és la segona llengua de la ciutat i que molta gent pot viure-hi sense parlar pràcticament l'anglès. 

No he vist gairebé mai anuncis sobre venda d'habitatges. La crisi en el sector immobiliari continua present tot i que hi ha gent que ens ha comentat que tot va quedar aturat fa uns tres anys però que ara s'han tornat a remprendre les construccions de pisos i sembla que les vendes augmenten. 

El parc d'atraccions de NY està molt anunciat

Coney Island i el seu parc d'atraccions Luna Park també tenen molta presència al metro. I els anuncis convidant a deixar fumar són molt freqüents, sobretot al principi d'arribar, que acabaven d'aprovar una nova llei a l'estat de Nova York en què es prohibeix fumar també als parcs públics i a les platges. Realment és molt difícil veure ningú fumant pel carrer i fins i tot hi ha comunitats de propietaris que prohibeixen fumar a tots els pisos! Per cert, un paquel de Marlboro val 12 dòlars!

Els anuncis de cigarrets són d'una altra època!

Per últim, el que més angúnia em fa, però ens dóna una clara idea d'un dels grans problemes d'aquesta ciutat, són els anuncis sobre matalassos o sistemes que eviten les xinxes, en castellà "chinches" i en anglès "bedbugs", per si algú no sap de què parlo. Aquests mini-insectes es foten als llits i fan unes picades horribles. I són dificilíssims d'eradicar! L'estiu passat sembla ser que hi va haver una autèntica plaga que fins i tot va afectar alguns grans hotels de la ciutat! No tinc documentació gràfica però es veu en l'anunci una dona amb cara d'horror tapada amb un llençol en un llit i al costat hi una xinxa peluda! Només d'imaginar-me patint això a casa em pica tot! Ja en tinc prou veient ratetes ben sovint a les vies del metro!!

Les xinxes són una plaga a NY

Segur que molts penseu que aquesta última part del "post" té a veure amb què ens fa una mica de ràbia marxar de Nova York... I segurament teniu raó, una de les maneres de començar a allunyar-se emocionalment d'aquesta ciutat que tan enganxats ens té és veure-hi coses no massa bones! Bé, cadascú s'organitza com pot, no?