EXCHANGE GIRLS

Falta molt poc perquè s'acabi l'estada continuada a Nova York. Tornarem en tres setmanes però només per quatre dies amb la intenció de donar l'adéu definitiu a la ciutat dels gratacels. Bé, més que l'adéu definitiu, preferiria dir que és un fins a la pròxima!

Un dels grans encerts va ser contactar abans de venir amb algunes exalumnes d'espanyol de la nostra amiga Cristina, que en alguna altra ocasió ja he dit que ha estat el "factor factotum" de l'èxit de la nostra vida social a Nova York. Ella va ser professora al Cervantes i a Nacions Unides i continua amb contacte amb gent que estudia espanyol i que li podia interessar tenir un intercanvi setmanal anglès-espanyol amb un nadiu com jo.

En total, durant aquest temps m'he anat veient amb cinc persones, totes dones, que han estat la veritable oportunitat per millorar el meu anglès, a banda dels cursos al MoMA.

La primera que vaig conèixer va ser la Virgínia. Una dona de seixanta llargs que sembla que en tingui 15 menys. Jubilada de Colgate, té unes inquietuds inacabables. Té interès en la música, l'òpera, el teatre, el cine, els viatges... I està convençuda que no deixarà mai d'estudiar espanyol. Americana de "tota la vida", de les de moltes generacions, originària d'Albany, la capital de l'estat de Nova York. Té un anglès-americà que és una delícia. Hem fet algunes activitats socials però, normalment, ens hem trobat cada dimarts a les 5 de la tarda a Grand Central i ens hem pres una copa de Pinot Grigio al Campbell Apartment, un bar-pub estupendo que hi ha a la mateixa estació a la banda de Vanderbilt. La copa 16 dòlars de l'ala cada setmaneta. Però ha valgut la pena i, a més, m'ha encantat anar tan sovint a Gran Central Station que és tan bonica!

Amb la Virginia a Stamford, Connecticut

Amb la Virgínia cada dimarts quedàvem a Grand Central

Al Campbell Apartment

La Haruyo és una japonesa casada amb un americà que porta a Nova York més de vint anys. És una apassionada de la cultura espanyola en general però, com a bona japonesa, li encanta el flamenc. I ho sap absolutament tot: "cantaores", "bailaores", història, estils... Per sort no creu en el famós tòpic que tots els espanyols sabem ballar Flamenco, així que no va al·lucinar quan va comprovar que jo no en sabia ben bé res comparat amb ella. Demà l'anem a veure ballar amb les seves companyes amb les quals ha estat assajant durament sota les ordre d'Omaya Amaya, una neboda neta de Carmen Amaya.
També com a bona japonesa, la Haruyo és treballadora, organitzada, educadíssima i complidora. Només ens hem deixat de veure una setmana perquè era fora de viatge. Cada dijous ens hem trobat als baixos de l'edifici del Citibank de Lexington amb la 53rd Street. Sobretot al Midtown, on hi ha moltes empreses, la ciutat és plena de gratacels que, als baixos, tenen habilitades zones amb resturants de menjar ràpid, taules i cadires i fins i tot música en directe a l'hora de dinar, entre el migdia i les 2. Nosaltres aprofitàvem una d'aquestes taules en aquesta zona refrigerada i feiem la nostra classe. Ha estat un veritable plaer.

La cruïlla on hem quedat cada dijous amb la Haruyo

Taules als baixos de l'edifici Citibank

La Haruyo

La Donna és d'origen polonès, però va arribar de ben petita al barri de Williamsburg de Brooklyn --tradicioalment de treballadors polonesos i portorriquenys abans de convertir-se en el paradís dels joves hipsters o gafapastes com diem nosaltres--. Ara viu a Midtown i és professora d'espanyol en una escola privada de secundària per a noies. Probablement és la que parla millor de totes, però li va molt bé poder practicar amb un nadiu. Té com una mena d'accent italià i és molt entusiasta en les converses. Amb ella sempre hem quedat al Bryant Park, un altre lloc que m'ha encantat aprofitar almenys un cop a la setmana. El Bryant Park és un jardí que hi ha al darrere de la Biblioteca Pública, entre la 5th i la 6th Avenue, i entre 42nd i 41st Street. És fantàstic asseure's una estona i disfrutar de la tranquil·litat enmig de Manhattan.

No vaig fer foto de la Donna! Però sí del Bryant Park

De la Nancy i la Maria ja n'he parlat en altres ocasions. Amb elles no va cuatllar gens la idea de classe recíproca d'idiomes. En canvi, no hem parat de sortir i d'anar a sopar i de fer activitats plegats. Ha predominat l'anglès però també hem parlat de quan en quan en espanyol. Ha estat molt divertit sortir amb elles. La Maria ha tingut una mica menys de disponibilitat perquè té un nen petit, però s'ha apuntat gairebé sempre. Amb la Nancy hem pogut fer algunes coses més i ens ho hem passat sempre estupendament.

La Maria

La Nancy

De totes m'enduc un gran record i una seguretat que seguirem en contacte i que ens tornarem a veure segur! Elles han estat un element molt important perquè la nostra estada a Nova York fos tan genial des del minut zero.