"FERRAGOSTO" A L'AMERICANA!!

Avui és el dia de la Independència, el 4 de juliol. Es podria dir que, després d'Acció de Gràcies, és el festiu més important per als americans. Les empreses i oficines estan tancades i, en un dia com aquest, fins i tot molts comerços també abaixen la persiana, cosa bastant inaudita en una ciutat que sempre està disposada a oferir-te alguna cosa per comprar.
Aquest any cau en dilluns, així que el pont és curt, però la majoria dels novaiorquesos se'n van a la platja. Els més rics, als Hamptons, els més "progres" però amb pasta a Fire Island, els que no volen fer cues de trànsit, a New Jersey i els que no tenen un duro van a Coney Island amb el metro! Als carrers queden els turistes, molts d'ells nord-americans d'altres estats, i els treballadors dels serveis que funcionen: botigues, restaurants, transports...
De tota manera, no és com el "Ferragosto", aquelles dues setmanes al voltant del 15 d'agost a Espanya o a Itàlia, en què els carrers són deserts i es poden aparcar els cotxes sense fer maniobres com als suburbis de Califòrnia... Aquí sempre hi ha gent! Massa i tot!

L'entrada principal del Museu d'Història Natural

Ahir diumenge vam visitar el Museu d'Història Natural, un museu caspós i antic però amb gràcia, amb bitxos ben grans que no saps si són dissecats o de pexiglás... que et fa adonar que en aquesta ciutat fa dècades que són urbanites i que molta gent es passa la vida a l'asfalt, així que unes vitrines on veure una mona penjada o un jaguar enmig d'un paisatge virtual de cartropedra pot ser tota una aventura "natural" per als visitants. A part de grans animals, també tenen ocellets, seccions de geologia, de la creació de l'univers... En fi, fora conyes, molt didàctic i molt de principis del segle XX un temps en què interessava molt la naturalesa i a l'antropologia. Sí!, també hi ha vitrines amb homes i dones vestits amb plomes o amb un "taparrabos" que donen una pàtina important d'etnocentrisme anglosaxó a tot plegat...
Doncs bé, el museu en qüestió estava a petar de gent i, sobretot de nens! Lògic si es té en compte que era un dia de pluja i què millor que portar els nanos a veure bitxos dissecats al West Side!

Amb dues mones!

Prehistòrics defensant el que han caçat d'un voltor

Despés ens vam donar un segon bany de multituds quan vam anar a treure entrades per a un musical a Times Square sense saber ben bé on anàvem perquè no teníem localitzat el teatre. Entre paraigües, cotxes, policia, ambulàncies i la marabunta en general, vam acabar pensant que potser millor haver-nos quedat a casa o al barri com fan els novaiorquesos sense nens i que no han anat a la platja! Ai... ja ho diuen que "When in Rome, do as the Romans do", la versió anglesa del "Donde fueres... haz lo que vieres"!!

Si feu la foto més gran, els del paraigües verd som nosaltres!

Dissabte vam ser molt més espabilats i vam anar d'excursió a Governors Island, una petita illa enfront del Downtown, i molt a prop d'Ellis Island. Aquesta última era l'illla on els immigrants havien d'esperar per poder entrar a la ciutat de Nova York per realitzar el seu somni americà que, molt sovint, es traduïa en anys i panys de pobresa absoluta i de condicions paupèrrimes. Els que estaven molt malalts de tifus o altres problemes els enviaven a Governors. O sigui, que per als més penjats amb això de les energies, no crec que a Governors hi hagi unes vibracions estupendes. Però obviant el passat negre de l'illa, resulta ser un lloc ben agradable i sense cotxes on es pot passejar amb bicicleta i on s'hi arriba gratuïtament amb un ferry només durant els mesos d'estiu.

La Nancy i en Miquel amb Lady Liberty al fons

Des de Governors Island hi ha bones vistes de Manhattan

I divendres concert de la nostra amiga sevillana Marta, instal.lada de tota la vida aqui, amb el seu grup "Mar salá" al Lizarran, un restaurant de tapes espanyol on et serveixen com a Espanya, o sigui, fatal! Em sembla que no els va gairebé el negoci i no m'extranya perquè no és que sigui horrible però no et queden ganes de tornar-hi!

La Marta és molt artista!!

Uns portorriquenys van animar la gent a ballar

El 4 de juliol és el dia en què molts "nous americans" aprofiten per jurar la bandera i la constitució i convertir-se en ciutadans amb nacionalitat dels Estats Units. Són cerimònies multitudinàries. Perquè, encara ara, molta gent vol ser americana. Les jerarquies i el classisme són evidents a la ciutat. Hi ha barris completament negres o hispans, cada cop més allunyats del centre. Ciutadans que viatgen en metro durant més d'una hora per treballar en feines de 20.000 dòlars l'any. Molts d'ells tristos. Els negres, especialment, amb molta ràbia i molta mala gaita que contrasta amb l'amabilitat xocant de la gent en general. Viuen en un sistema que els aboca a una pobresa difícil de superar, a una pobresa de mínims. I, en el cas que no tinguin res, que no hi hagi ni un dòlar en el seu compte bancari, el sistema els ho dona tot gratis: menjar, metges, habitatge... però al preu de viure en la misèria total.

Aquest anunci del metro diu que a l'estiu es dóna menjar saludable gratis a menors de 18 anys

Això sí, aquí queda la tradició de ser un país d'acollida i, si s'aconsegueix la "green card" que és el permís de treball i el que és realment complicat (s'obté amb el matrimoni o si fas una feina que es pot demostrar que un americà no la pot fer!) al cap de cinc anys ja pots tenir la nacionalitat americana si la vols! En això sembla diferent a Europa on en temps de bonança tothom era benvingut per treballar en les feines menys qualificades però on ser espanyol, o francès, o alemany o italià no és tan fàcil.
Aquí continuen pensant que qui viu i treballa "legalment" al país, és americà! I avui ho celebren tots! Aquest vespre amb els focs artificials del riu Hudson a Nova York.