QUINA SENSACIÓ MÉS ESTRANYA...

Ja tornem a ser a Nova York després d'un periple de 19 dies anant de punta a punta dels Estats Units! L'arribada va ser llarga i pesada, com solen ser els viatges en aquest país immens que no s'acaba mai, on els sembla que conduir quatre o cinc hores per passar un cap de setmana fora és d'allò més normal! Durant el matí vam conduir de Cape Cod fins a Boston. Allà, una tempesta i el mal temps de Nova York ens van endarrerir una hora el vol. Quan vam arribar a Newark (sí, som uns sacrílegs i hem trepitjat territori de New Jersey!!! Però només l'aeroport, que consti!!) va caure "la del Pulpo", amb uns llamps i uns trons espectaculars! Nova York va quedar col·lapsada i nosaltres ho vam passar dalt d'un autobús! Quan vam baixar a la 42 ja no plovia gaire i vam poder arribar fàcilment al metro fins a Roosevelt Island on hi ha l'apartament que ens han deixat els nostres amics Mónica i Carlos per aquests últims dies!
El títol d'aquest post té a veure amb la sensació que vam tenir en Miquel i jo quan vam arribar a la ciutat... La gran majoria dels que llegiu aquest bloc sou de Barcelona i suposo que quan arribeu a la ciutat i agafeu el metro o el tren o un bus teniu la mateixa sensació de familiaritat que tinc jo. Es un sentiment de "ja he arribat a casa", de "tot això ja ho conec" i "sé perfectament on he d'anar"! Doncs bé, així ens vam sentir ahir a Nova York i ens va donar una sensació de confort, de saber que en un moment donat podríem tenir casa nostra en un lloc que no fos Barcelona. I que sabem que aquí estaríem bé, amb els seus pros i els seus contres. Però aquest crec que serà el tema de conclusió en l'últim post d'aquest bloc que està a punt d'acabar-se. Gràcies als que heu seguit aquestes "redaccions" de com ens ha anat l'estada. Sóc conscient que molta gent s'ha sentit a prop nostre, tant, que sovint no els ha calgut escriure'ns perquè ja sabien com ens anaven les coses a través del bloc!

Sobre el viatge no vull ser plasta. Faré un resum molt resum que no vull semblar d'aquells que expliquen les vacances i, a més, ensenyen les fotos! Quatre dades i quatre fotos sintètiques! Voilà:

New York-Las Vegas: de la meva ciutat preferida on m'hi he sentit bé des del minut zero, a l'horror més hortera i esperpèntic que he vist mai. L'única cosa a favor de Las Vegas és que, com diu en Miquel, no et deixa indiferent. Això és veritat! A mi em va semblar horrorosa, plena de gent decrèpita. Gent gran sola, amb una cervesa i un cigarro a la mà (fins aquí no em semblaria malament) passant la tarda davant d'una màquina escura-butxaques. Homes de 40 anys que estan jugant a la ruleta sols i després truquen a una prostituta dels centenars d'anuncis que reparteixen pel carrer. Arquitectura tipus Gran Via 2, totalment falsa que recrea llocs que, afortunadament, els he pogut veure de veritat. En fi... que no crec que sigui un lloc que s'hagi de veure! Per a res! Si m'ho hagués pogut estalviar, millor! I que consti que ens ho vam passar la mar de bé...

Amb en Ramon i en Ricard a Las Vegas!

Stratosphere tower, Las Vegas

No patiu... no tornem casats de Las Vegas!

Els voltants de Las Vegas: això sí, Las Vegas és el punt de partida per veure paisatges absolutament al·lucinants: Grand Canyon, Monument Valley, Zion Valley, Dead Valley, el parc de les Sequoies... Quina naturalesa tan espectacular! I quin país tan despoblat!!! Kilòmetres i kilòmetres sense res ni ningú... Es nota que és un país jove on encara hi cap molta més gent dels 330 milions que hi viuen (gairebé tots concentrats a les costes est i oest!).

A Grand Canyon

Im-pre-zionante, en tres palabras

Més Grand Canyon

Posta de sol amb tempesta!

Monument Valley

És de les coses que més ens han agradat!!

Al Dead Valley

Com costa abraçar una sequoia!!

I, sí!! Hem vist un ós!!

San Francisco: un passeig estupendo d'un dia recordant la setmaneta que hi vaig passar l'any passat per feina i on vaig decidir que aquesta estada llarga a Nova York no es podia postposar més! Molt agradable!

Al xino de San Francisco

Chicago: magnífica, neta, endreçada, amb una arquitectura fantàstica, amb barris gais, de hipsters, de cases de Frank Lloyd Wright... Una Manhattan en petit amb un llac tan immens que sembla un mar, amb platges, un museu gegant i impressionant com l'Art Institute of Chicago... Un pèl provinciana si es compara amb Nova York i, a més, tens molt la sensació que estàs en una zona molt al nord... vam tenir un temps molt bo però sempre tens la sensació que fa com fresca... com si estessis a Alemanya o Suècia... I no dec anar mal encaminat perquè ja sabeu que a la capital d'Illinois fot un fred que ho arronsa tot bona part de l'any!!

Chicago des de l'aire

Una casa de Frank Lloyd Wright a Oak Park

A l'Art Institute of Chicago

Boston: doncs cap interès, francament! No ens va agradar gaire... té un centre tirant a lleig, amb algunes cases victorianes maques però poca cosa més... Tens la sensació que la gent és força pija i que s'hi viu bé perquè hi ha diners... I suposo que en època universitària deu estar ple de joves tecnològics i intel·lectuals... No ho hem vist! I, com que hi vam passar el cap de setmana, doncs la ciutat tampoc estava massa animada. Avui he après una expressió de la meva amiga Nancy: "been there, done that", o sigui que ja està fet!!

Boston no ens ha fet ni fred ni calor! Been there, done that!

Cape Cod: escenari dels capítols de la Senyora Fletcher, aquest cap és elegant, tranquil, amb uns paisatges meravellosos i unes platges magnífiques. Hi ha balenes, foques, tonyines, taurons... Preciós però, pel que us he dit, ja us podeu imaginar que l'aigua està gelada i és d'aquell color marronós-verdós ple d'alguetes que no té res a veure amb el blau mediterrani!

Duck Creek Inn, on ens vam allotjar a Welfleet, Cape Cod

Balenes a tres metres del barco!!!

Platges al·lucinants de sorra blanca i aigua verdosa-marronosa amb algues...

I aquí s'ha acabat el viatge! Ara som a Nova York apurant els 4 últims dies d'aquesta ciutat. Però sabeu què? Que tornem contens i feliços! Contents d'haver viscut aquí, de com ens ha anat tot, de la gent que hem conegut, del que hem après... I conscients de com estem de bé a Barcelona, de la família i els amics que tenim al voltant, de les feines que tenim, de la ciutat i el lloc on vivim...

Però la sensació estranya d'arribar a aquesta ciutat i sentir-la com a pròpia també ens dóna la seguretat que pot tornar a ser nostra en qualsevol altre moment! Time will tell!